Cultura

CRÍTICA

jordi bordes

Lúcid cant a l'ocell ingenu que fracassa

P ere Hosta s'ha fet famós pels carrers de Catalunya fent de carter obsessionat a fer la feina, encara que s'equivoqui en encertar la bústia. Ara, presenta una nova faceta prou singular: es transforma en un ocell il·lusionat per fer la feina, per volar i emocionar l'audiència amb les seves demostracions (sigui el vol, el cant, el reclam, l'art de fer el niu o, fins i tot, d'explicar-se). En realitat, el clown incorpora el moviment d'un colom mig estrafet, d'aquells que fan patir en veure'l caminar perquè li falta un peu i que no es cansa de repetir-se que “cal saber esperar” per convèncer la parella i reproduir-se.

Amb una aparença artesanal,Pàjaru insisteix en el moment de Pàjaru coneix Pàjara. L'actitud de clown li permet construir un antiheroi que confia que, algun dia, deixarà de ser-ho. Mentre, exercita la seva capacitat de fer nius nous, tot jugant amb les paraules tot traduint-les (tots els nius són news per definició!) Hosta és molt auster en paraules. Però ho compensa amb un moviment que descompon la seva columna vertebral i estira el coll com qui pica l'aire. Com a tot humà de carrer, aquest ocell que vesteix Pere Hosta vol volar i triomfar a la vida. Encara que no en tingui la capacitat. Admira i copia tant com pot el seductor blau (es refereix a Boewer Bird, tot i que en realitat ell seu nom fa referència a la capacitat de construir el seu niu). Com en la vida, cal posar en qüestió cada enunciat d'aquest ornitòleg aficionat. El món animal és tan simple com selectiu: triomfen els que s'adapten millor al medi, els més forts, els que garantiran una millora genètica en la seva espècie. A la resta, només els toca anar esperan que el medi varii i les seves plomes guanyin valor en aquesta estranya borsa de l'amor i la fertilitat.

La capacitat d'hipnosi d'unes galetes Trias de tota la vida poden apropar la pàjara al niu però serà difícil convèncer-la que es tracta del mascle que ha de procurar-li material per als seus ous. Hosta insinua la vida desesperada dels ocells que es deleixen per sobreviure o perquè algun fill seu els sobrevisqui i voli més alt. Els ossos són buits, però la seva ànima és pesant i carregada de desig d'enamorar tot i que se sap que té els pneumàtics en parts del cos que no llueixen.

Per l'escena de Pere Hosta, amb el privilegi d'un joc audiovisual que signa Isaki Lacuesta i un espai sonor de Pep Pascual (imprescindible) per donar aire a aquest personatge, en realitat, tan terrenal, hi apareixen totes les parelles d'ocells de l'Arca de Noè, com qui diu. Sigui en cromos de l'àlbum de Panrico. O en vídeos del National Geographic. O en films de hawaianes. Falta (perdó per la broma) el lloro que quan no aconsegueix la parella, llora.

PÀJARU
Clown Perehosta
Direcció i escenografia: Manel Trias
Dramatúrgia: Jordi Palet
‘Clown': Pere Hosta
Realització audiovisual: Isaki Lacuesta
Música i espai sonor: Pep Pascual
Dia i lloc: Dimecres, 14 de gener (fins a l'1 de febrer) a la Sala Joan Brossa de La Seca.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.