L'Europa de fa un milió d'anys
L'IPHES instal·la a Reus una exposició que explica els orígens de la vida al planeta
-
Una de les atraccions de l'exposició és la reproducció d'un exemplar de l'Homotherium latidens, un gran felí, similar al tigre. JUDIT FERNÀNDEZ. -
L'Homo antecessor, que és de moment el primer europeu conegut, va evolucionar primer cap al Homo heidelbergensis i posteriorment cap a l'Homo neanderthalensis. JUDIT FERNÀNDEZ. -
L'exposició inclou diverses reproduccions de la fauna i l'espècia humana que habitaven el planeta fa un milió d'anys. JUDIT FERNÀNDEZ. -
La mostra es podrà visitar al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 15 de gener. JUDIT FERNÀNDEZ.
De l'exposició, que es podrà visitar fins al 15 de gener, impacten les reproduccions a escala d'un Homotherian latidens, un gran felí semblant al tigre, i de dos individus de l'espècie humana de fa un milió d'anys, l'Homo antecessor. Sobre la fauna, Lluís Batista, comissari de l'exposició, explica que els animals eren semblants als de la fauna africana actual: «El clima era més càlid i humit que el d'ara i als boscos hi havia una gran varietat animal, com ara tigres, hipopòtams, que eren més grans i més aquàtics que els d'ara, cavalls i antílops, entre altres.» L'espècie humana estava representada per l'Homo antecessor, un homínid amb trets anatòmics molt semblants als dels humans actuals que va arribar a l'Europa occidental fa entre 1,3 i 0,8 milions d'anys, durant el Plistocè inferior. Restes d'aquests individus són les que han aparegut al jaciment d'Atapuerca, a Burgos, gràcies a les quals «s'ha confirmat existència humana molt antiga a la península», segons Batista. L'exposició també fa referència, a banda del d'Atapuerca, als jaciments d'Incarcal, a Crespià (Pla de l'Estany), on s'han localitzat més de 1.300 fòssils de tigres dents de sabre, elefants, rinoceronts, hipopòtams i fins i tot una aranya; Vallparadís, a Terrassa, on s'han trobat més de 7.000 instruments lítics emprats per humans fa un milió d'anys, a banda de 3.000 ossos d'animals; la conca de Guadix-Baza (Granada), on hi ha nombrosos jaciments amb fòssils de mamífers com ara rinoceronts i hipopòtams, i la Boella, a la Canonja, on durant les excavacions que l'IPHES hi va fer fa dos anys es van trobar tres ullals i tres molars de mamut.
L'exposició coincideix amb l'Any Darwin, durant el qual es commemoren els 200 anys del naixement del científic i els 150 de la teoria de l'evolució, fonament dels continguts i la filosofia de la mostra.
El descobridor de la Boella
L'exposició itinerant Europa fa un milió d'anys, produïda per l'IPHES, arriba a Reus després d'haver-se exhibit a Calella i Barcelona. La capital del Baix Camp, doncs, és la primera ciutat de la demarcació que l'exhibeix, una circumstància lògica si es té en compte que el Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca és el més important de les comarques tarragonines en el camp de la prehistòria. També, i tal com ressalta Robert Sala, responsable de l'àrea de docència de l'IPHES, perquè el doctor Salvador Vilaseca va ser el «promotor de la prehistòria» i «el descobridor del jaciment de la Boella». Vilaseca ja va excavar fa anys el jaciment, redescobert en fa dos, i va localitzar-hi un seguit de materials que guarda el museu reusenc i que en aquests moments estan estudiant els especialistes de l'IPHES.
