Efectes desiguals
Els Oscars han provocat els darrers cinc anys des de pujar la taquilla un 21% fins a multiplicar-la per sis
“És el rotllo més gran que he vist en ma vida!”, exclamava, dilluns passat, indignada, una dona octogenària que sortia de la primera sessió de Birdman als cinemes Verdi de Barcelona. Els crítics no hi estan gens d'acord: li posen una nota mitjana de 88 sobre 100, segons el portal anglosaxó Metacritic, i mitjans prestigiosos com ara The Hollywood Reporter o Variety la puntuen amb un 100 sobre 100.
Els Oscars són una fabulosa campanya de màrqueting, l'espot publicitari somiat per qualsevol departament de promoció. Només així s'explica que una espectadora d'un perfil totalment diferent del públic a qui va adreçada Birdman, la guanyadora d'aquest any, la vagi a veure (i en versió original subtitulada!). El cineasta mexicà Alejandro González Iñárritu es va emportar tres estatuetes amb aquesta reflexió sobre l'ofici d'actor i la complexa relació entre ficció i veritat, protagonitzada per Michael Keaton.
Impacte diferent
Ara bé, quin efecte real tenen els Oscars en la taquilla? El quadre de dalt, amb dades dels darrers cinc anys als EUA (no tenim disponibles les de tot el món), demostra que l'impacte dels Oscars varia molt: és espectacular en el cas de The Artist (augment d'un 600%) i menys significativa en el cas d'Argo (21% d'augment).
Hi ha dos factors importants per explicar aquestes diferències. En primer lloc, en quin moment de l'explotació comercial es troba cada pel·lícula. “L'impacte de les nominacions es produirà sobretot en el mercat domèstic”, va dir un analista quan van sortir les candidatures, el 15 de gener. Films com ara Boyhood i El gran hotel Budapest ja feia mesos que no estaven en cartell i estaven disponibles en plataformes de cinema en línia, editades en DVD o emeses per canals de televisió de pagament.
També és important quin tipus de producció aspira als premis. “Les pel·lícules d'orientació més artística que són nominades o premiades no sempre aconsegueixen grans recaptacions”, escriu Jeff Bock a Variety, la revista de referència de la indústria audiovisual dels EUA. Res a veure, doncs, els èxits de superproduccions 100% Hollywood que van triomfar als Oscars, com ara Titanic o El retorn del rei, amb Birdman o 12 anys d'esclavitud. Sembla que els Oscars ho igualin tot, però l'essència –comercial o més d'autor– de cada producte té també molt a veure amb els milions d'espectadors que acabaran veient-la arreu del món.
