Festival Transfronterer 'Pirineus Negres' de cinema i literatura
Hi haurà actes a Puigcerdà i Martinet a la Catalunya autonòmica i Font Romeu, La Guingeta d'Ix, Sallagossa i Oceja, a la Catalunya del Nord
Set pobles de la Cerdanya a banda i banda dels Pirineus organitzen entre l'1 i el 3 de maig el primer Festival Transfronterer 'Pirineus Negres' de cinema i literatura. Durant els tres dies que durarà el certamen, s'han programat taules rodones, conferències, exposicions, estrenes cinematogràfiques i presentacions literàries, entre d'altres. L'objectiu, segons el seu responsable, Grégory Escolar, és que “serveixi de punt de trobada entre editors, escriptors i públic” i ajudi a “trencar les fronteres culturals” que encara existeixen. Pel president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, és una “mostra més de col·laboració transfronterera” i un actiu turístic més pel territori.
Puigcerdà i Martinet a la Catalunya autonòmica i Font Romeu, La Guingeta d'Ix, Sallagossa i Oceja, a la Catalunya del Nord, seran les poblacions que acolliran la primera edició del Festival 'Pirineus Negre', el primer “veritablement transfronterer”, com ha destacat el seu promotor, Grégory Escolar. Els set municipis s'han bolcat amb la iniciativa en entendre que pot ser un reclam turístic i cultural més just quan la temporada d'esquí finalitza. Així, escoles, biblioteques, cinemes, teatres i altres equipaments municipals s'han posat al servei de l'organització per acollir les activitats programades que van des de taules rodones, exposicions, presentacions literàries, projeccions cinematogràfiques i rutes guiades, entre d'altres.
L'objectiu principal és que el certamen, que s'ha muntat amb poc més de tres mesos i que ha pres d'exemple el BCNegra de Barcelona, és servir de punt de trobada d'editors, escriptors, lectors i espectadors de banda i banda de la frontera. En aquest sentit, l'escriptor nord-català, Gildas Girodeau, que presenta la seva novel·la Antonio, assegura que iniciatives com aquestes “serveixen per trencar fronteres” i és una oportunitat per tal que escriptors de banda i banda puguin trobar-se.
Un dels eixos principals del certamen seran les taules rodones d'escriptors que es faran als diferents pobles. Així, autors com Carlos Zanon, Aro Sainz de la Maza, Rafa Melero, Víctor del Àrbol o el mateix Gildas Girodeau, compartiran experiències i entre ells. Una de les trobades programades, per exemple, es farà a Puigcerdà el dia 1 de maig a dos quarts de dotze a la biblioteca Comptat de Cerdanya.
La família Muñoz Ramonet serà protagonista en aquesta primera edició del festival. El dissabte 2 de maig es dedicarà en bona part a tractar la història d'aquesta família originària de Barcelona amb l'exposició 'La negra Barcelona dels Muñoz Ramonet' a Puigcerdà, una taula rodona sobre el llibre 'Ramonet, Sociedad Limitada' o la projecció d'un documental a Martinet.
Pel que fa al cinema, el festival té programades diverses projeccions a cinemes de Font Romeu, Oceja i Puigcerdà amb l'estrena del film 'Hyena', premi del jurat 2015 al festival de Beaune.
Exemple de col·laboració transfronterera
Tant el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, com els presidents de les comunes de la Cerdanya i el Capcir, Georges Armengol i Jean-Louis Demelin, han destacat que el festival 'Pirineus Negre', ha estat una oportunitat immillorable d'estendre a la cultura la col·laboració transfronterera que s'ha traduït en projectes com l'Hospital transfronterer de Puigcerdà.
Moliner ha assegurat que la Cerdanya està “acostumada a actuar com un sol territori” i a obviar “les barreres administratives i aquelles que la història va aixecar en el seu moment”. És per això que ha celebrat que certàmens d'aquest tipus serveixen per unir encara més el territori i ajudar a la seva projecció exterior.
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya també ha assenyalat que organitzar el festival pujarà l'autoestima d'un territori allunyat de les grans capitals i que de vegades “s'acomplexa” a l'hora d'apostar per organitzar esdeveniments culturals o esportius. Tot i reconèixer que una primera edició “sempre és un banc de proves”, Moliner ha assegurat que les institucions “creuen en el projecte” i que volen donar-li continuïtat en futures edicions.
