Depressió al pas de l'equador del festival
Només ‘Inside out', la nova producció de Pixar, anima la secció oficial de Canes, on ahir es van veure a concurs dos films discrets
Hi ha idees enginyoses a ‘Inside out', però el metarelat es menja massa el relat
El Festival de Canes va passar ahir l'equador de la seva 68a edició vivint un cert estat de depressió a la secció oficial després de l'esplendorosa presència de Carol, el melodrama magistral de Todd Haynes, que ha ombrejat encara més les discretes pel·lícules presentades ahir a concurs. D'una banda, La loi du marché, amb la qual el director francès Stéphane Brizé confronta Vincent Lindon, que interpreta un home que troba una feina de vigilant en un supermercat després de mesos a l'atur arran de la deslocalització de la fàbrica on treballava, amb una sèrie d'actors no professionals per remarcar el caràcter documental d'una proposta que vol ser sòbria a la manera dels Dardenne, però que sobretot és desangelada, mancada de capacitat empàtica, sense intensitat en les llargues seqüències filmades amb la càmera en mà.
L'altre film a concurs presentat ahir és Louder than bombs (Més fort que les bombes), una pel·lícula amb la qual el noruec Joachim Trier (prou interessant amb Reprise i Oslo, 31 d'agost) explora d'una manera òbvia, i amb una estructura narrativa aleatòria en què s'alterna el present i el passat, en les conseqüències en una família del suïcidi de la mare, una fotògrafa de guerra interpretada per Isabelle Huppert amb una poca convicció inesperada.
Dins de la secció oficial, però fora de concurs, va animar a molts la projecció de la pel·lícula animada Inside out, una nova producció de la companyia Pixar (ara vinculada a la Disney) signada per Pete Docter, el director, entre d'altres, de Monstruos, S.A.
El cervell d'una nena
Adreçada a un públic de totes les edats, però comptant amb l'infantil, la proposta és atrevida perquè adquireix un caràcter metalingüístic a partir de la idea de mostrar l'hipotètic funcionament del cervell d'una nena d'onze anys en un moment delicat perquè amb la seva família s'ha traslladat des d'un lloc de Minnesota a San Francisco. Al taller cerebral, o centre de control situat en el cap de la nena Riley, hi ha cinc emocions: la por, el còlera, l'amargor, la joia i la tristesa. Aquestes dues últimes es perden accidentalment i, emportant-se alguns records essencials, s'allunyen de la ment de Riley i s'han d'aventurar en la Memòria a Llarg termini, el País de la Imaginació, el Pensament Abstracte i la Producció dels Somnis. Una manera de fer presents, per això el caràcter metalingüístic, les emocions i les idees amb les quals es juga en una construcció narrativa per definir personatges i enganxar emocionalment els espectadors.
Inside out va ser rebuda amb entusiasme per bona part del públic a Canes, però em resta el dubte de si la seva concepció, tan atrevida, arriba a funcionar. Hi ha idees enginyoses i algunes situacions són molt divertides, però crec que el metarelat es menja massa el relat.
Inquietud i dubtes sobre la programació
Com en el cas dels italians Matteo Garrone i Paolo Sorrentino, del qual dimecres es projectarà Youth, i del grec Yorgos Lanthimos, el noruec Joachim Trier s'ha passat a l'anglès amb el seu tercer film, Louder than bombs, presentada a concurs a Canes. Com en el cas de la pel·lícula d'obertura, La tête haute, i de la histèrica Mon roi, de Maïnwenn, La loi du marché, de Stephane Brizé, ha estat programada en hora punta en la secció oficial a concurs provocant certa perplexitat que n'arribi a formar part. Amb l'excepció de l'irreductible Nanni Moretti, de la revelació hongaresa que ha representat El fill de Saül, de Laszlo Nemes, o d'algunes produccions asiàtiques que s'han de projectar, només s'ha pogut entrar a la secció oficial de Canes amb una pel·lícula rodada en anglès, per afavorir la seva distribució internacional, o una de francesa emparada per productores o cadenes de televisió influents? Alguna cosa és fa inquietant en aquesta edició del festival i afecta en la seva qualitat.
