cultura

Hervé Falciani

Informàtic i assessor anticorrupció

“Per evolucionar cal lluitar”

Un país en què es parla molt de la corrupció és un país en què s'hi lluita en contra

Darrere l'aspecte elegant, afable i educat d'Hervé Falciani s'amaga la voluntat fèrria d'un home que ha divulgat una llista amb 130.000 evasors fiscals de tot el món. Ell ha donat nom a La llista Falciani, que ha fet trontollar el secretisme bancari de Suïssa; ha mobilitzat fiscals, jutges i ministres, i ha obligat mitja Europa a prendre mesures (o almenys fer-ho veure) contra la corrupció i el frau fiscal dels més rics i poderosos. Avui serà a la sessió inaugural del festival DocsBarcelona, que arrenca amb un documental coproduït per TVC que es titula, justament, La llista de Falciani.

Vivim en un Estat que controla els assalariats i amnistia els rics que amaguen diners a Suïssa. Espanya és diferent de la resta d'Europa, en això?
No, és una manera d'actuar que existeix des de fa molt de temps a Europa i és una injustícia molt gran. Al mateix temps que es controlen els petits empresaris, no es fa res allà on es crea més riquesa a Espanya. Google i Amazon no paguen gairebé res a Hisenda, quan són els que acumulen la major part del creixement. Cal canviar l'estratègia local de recaptació dels impostos. Hi ha tota una indústria de l'optimització i l'evasió fiscal que aprofita un buit de la legislació d'aquí, posar impostos sobre els beneficis, que són molt fàcils de deslocalitzar. Cal canviar això i no posar la pressió sobre els beneficis, sinó sobre les empreses que tenen la seu a fora, però tenen activitat local. I això s'ha de fer seguint el model dels bancs privats: cobrant per cada transacció financera. És una mena de nou IVA que ja es fa servir en països del nord d'Europa.
Per què va revelar la informació del banc on treballava, l'HSBC, per ‘indignació' del que veia?
Per la indignació i perquè sabia que es podien canviar les coses. Ja fa molt de temps que hi havia gent amb formació i periodistes que sabien tot això, però no trobaven l'enfocament per arribar als ciutadans, que no s'interessaven en l'economia. Però hem vist que es podia fer arribar la informació als ciutadans mostrant que hi havia polítics que feien trampes al mateix temps que feien les lleis. S'ha trobat una manera per motivar els ciutadans a voler saber què està passant. Ara cada vegada hi ha més i més ciutadans que entenen que no s'està demanant als llops que deixin de menjar les cabres, sinó que es parla de protegir les cabres. Les cabres són les riqueses que es creen localment i que s'han d'aprofitar localment, i els llops són els més forts, dels quals hem d'aprendre. Com Google.
Per quin motiu va venir a Espanya, i va acabar col·laborant amb la fiscalia anticorrupció?
Com deia Heràclit, tot neix de la lluita, i és veritat, per evolucionar cal lluitar i adaptar-se. I l'adaptació es fa perquè hi ha organismes com la fiscalia anticorrupció, tot i que té oposició de les lleis, els polítics, la manca de recursos per poder treballar. Per parar una investigació, s'ha d'aconseguir que es perdi el control. Amb la fiscalia anticorrupció a Espanya hi ha menys possibilitats de perdre el control d'una investigació. Això es veu amb una anàlisi comparada amb altres països. Espanya està acostumada a la lluita contra la corrupció, s'hi ha adaptat. Un país en què es parla molt de la lluita contra la corrupció és un país que lluita. És pitjor un país en què no es parla de cap cas de corrupció. On se'n parla és que es fa alguna cosa. Si se'n parla molt, s'arriba al ciutadà, que vota els partits amb menys risc de corrupció.
Sent que té alguna cosa en comú amb Wikileaks i Snowden?
Tots tres, i d'altres, no som els únics, tenim un rol, hem triat un camí diferent: com compartir els coneixements. Jo he triat la via dels departaments de justícia i les fiscalies. Wikeleaks ha creat l'oportunitat de fer pública la informació a qui no té possibilitat de fer-ho. Snowden ha demostrat que els governs tenen més interès a controlar els individus com nosaltres que les empreses. És una manera simple de resumir-ho, cada experiència és molt particular, però tenim el mateix objectiu de fer que el coneixement dels ciutadans sigui millor.
També tenen en comú el risc que suposa revelar informació. S'ha sentit o se sent en perill?
Tots patim el mateix problema, ens hem de protegir dels riscos. La millor protecció que podem tenir és l'impacte que poden tenir les notícies, les informacions que arriben als ciutadans. En el meu cas, estic millor ara perquè hi tinc més accés, tot i que els polítics voldrien que no es parlés d'aquest tema. Moltes altres persones que treballen, funcionaris de diferents menes, estan exposats a un perill més gran que jo.
El documental ‘La llista de Falciani' parla de 2.694 ciutadans espanyols a la seva llista...
La informació es pot utilitzar de diferents maneres. L'enfocament adequat no és quants espanyols hi ha, o quants diners tenen a Suïssa. És més important tenir un cert nombre de testimonis per denunciar els bancs que treballen junts i el sistema financer. Sempre que em parlen de nombre de persones vull remarcar que ara tenim l'ocasió de tenir una situació més equilibrada per negociar amb els bancs. Quan es parla dels números, jo ho veig com una ocasió en aquest sentit.
Estem parlant de la versió actualitzada de la mateixa lluita de classes que teoritzava Marx al segle XIX, la lluita dels rics contra els pobres?
Crec que vivim una de les mentides més grans de la història. Abans es deia que uns tenien un dret diví. Ara es parla d'un dret gairebé diví, un dret financer, de qui coneix el llenguatge de les finances. És una lluita per la informació, i es veu molt bé quan parles de Snowden, Wikileaks, Assange... És la informació que permet veure qui mana i com podem canviar això. Més que problemes de classes, avui es tracta de problemes de coneixement. Les possibilitats comunicatives de les xarxes socials al final poden fer que la informació acabi amb un vot. La lluita per la informació és el canvi més important que veig ara.
Els mitjans de comunicació tradicionals han perdut pes en aquesta lluita?
Jo crec que s'adaptaran als canvis. Hi ha periodistes que han jugat a amagar la informació, a desinformar, i ara aquests estan en perill, es veuen obligats a canviar, a adaptar-se. Jo crec que és possible fer-ho, tots els mitjans tenen un rol i s'han d'adaptar, no crec que acabin desapareixent.
Venim de viure un tomb electoral a l'Estat espanyol, sembla que la corrupció està passant factura. Fer pública certes informacions ha afectat els resultats?
És clar, tot això està relacionat! Calia temps perquè tingués efecte. Que es creï una situació que obliga a fer pactes és una molt bona notícia, així és més difícil que la corrupció s'estengui. Cal el coneixement per part dels ciutadans de la informació sobre temes importants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES
música

Malson Atmosfèric arriba a un final d’etapa per Sant Jordi amb ‘Si t’enyoro’

girona
cultura

Reivindica el llegat del poeta Gerard Vergés

Tortosa
LLIBRES

Neus Penalba desvela les fonts culturals europees de Rodoreda

Barcelona
SANT JORDI 2024

Biblioteques vives i imprescindibles

Barcelona

Byron: boig, dolent i perillós

Barcelona