Cultura

“Sempre hem parlat de superació”

Sopa de Cabra prepara el disc nou que RGB editarà al novembre i una gira que no els farà milionaris

“L'ambient de treball és dels millors que hi ha hagut mai en aquest grup”, diu Pep Bosch, que com la majoria dels bateries no parla gaire, però amb una sola frase sintetitza la situació de Sopa de Cabra en aquest any de retorn als escenaris i a l'estudi de gravació. La banda que completen Gerard Quintana (veu), Josep Thió (guitarra), Francesc Cuco Lisicic (baix) i Jaume Peck Soler (guitarra) està treballant fort en diversos fronts gairebé simultanis: al local d'assaig que tenen a casa d'en Josep a Montfullà (Gironès); a l'estudi de gravació Music Lan, d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), on durant la segona quinzena de juny va tenir lloc la primera fase de gravació del nou disc, encara sense títol, que RGB Suports publicarà al novembre, i la setmana vinent també a la sala La Mirona de Salt per preparar en un stage intensiu la gira de tres concerts que començarà el dissabte 18 de juliol al Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada. La gira del compte enrere –el títol: 3, 2, 1...– continuarà el 24 de juliol a les Santes de Mataró i el 7 d'agost al Festival Internacional de Cambrils. Seran els tres únics concerts que el grup oferirà aquest any i, entre concert i concert, continuaran treballant a Music Lan en la gravació del disc –produït per Valen Nieto (Raydibaum) i Josep Thió–, que posteriorment es mesclarà a l'estudi barceloní Blind Records.

Deu temes nous

El grup està preparant deu cançons noves, compostes pel tàndem Thió (música)-Quintana (lletra). “En la nostra discografia, aquest és el disc que ve darrere de Plou i fa sol (2001) i enllaça amb aquell moment, intentant anar una mica més enllà. Hi ha una part de pop més arquitectònic, en la línia de cançons com ara Els teus somnis, amb una dimensió més èpica. Altres temes tenen una sonoritat més folk-pop que no havíem fet mai”, explica Gerard Quintana. I on és el rock'n'roll? “El rock'n'roll se le supone, com el valor”, i riuen com el grup d'amics que són des de fa tres dècades, en un bar del carrer Nou del Teatre de Girona, el ja mític “carrer dels torrats”, a pocs metres d'on tot va començar, quan a mitjan anys vuitanta va acabar l'aventura de l'squat de Girona i la seva òrbita de cultura alternativa. “Va ser un punt d'inflexió: es van desfer altres grups com ara Copacabana i, en aquest context negatiu, vam decidir muntar Sopa de Cabra. Perquè les coses s'han de fer quan es volen fer, contra corrent, si cal.” I l'any vinent podran celebrar els 30 anys de Sopa de Cabra, amb el grup en actiu, la formació original gairebé inalterada –amb l'absència forçosa de Joan Ninyín Cardona (1959-2002)–, un disc nou i, en la majoria dels casos, una dedicació gairebé completa a la música, junts o per separat, des del 1986: “Som tossuts, però també has de tenir una família valenta... i unes dones que et facin costat.”

El grup es va acomiadar oficialment el 2001 per tornar una dècada després a celebrar el vint-i-cinquè aniversari, el 2011, amb aquella memorable gira de set concerts, que va incloure tres plens al Palau Sant Jordi. “En aquell moment, vam sentir la pressió de part del públic que no entenia per què vam parar després d'aquells set concerts, però nosaltres només preteníem fer una celebració i, a més, no volíem continuar sense tenir cançons noves. No podíem fer qualsevol cosa i necessitàvem temps, també perquè en Josep havia d'acabar primer la carrera d'arquitectura.” I quan ho va fer, Thió va començar a treballar en cançons noves pensant ja en Sopa de Cabra, l'estiu passat, uns mesos abans que, ja a la tardor, es confirmés el retorn del grup, visualitzat públicament en el concert sorpresa que va oferir el 28 de març passat al terrat de l'oficina de turisme de la Rambla de Girona, dins del Festival Strenes. “Tocar en aquell escenari, amb aquella posta de sol, és una emoció difícil de descriure amb una fotografia”, recorda en Josep. “El problema era no poder anunciar-lo i voler compartir-lo amb la gent. Jo tinc un amic que no m'ha agafat més el telèfon des d'aquell dia per no haver-lo avisat”, diu Quintana. El pas següent va ser la gravació del disc i per fer-ho van triar Music Lan, on ja van enregistrar Nou (1998) –quan Joan Trayter encara estava enllestint l'estudi– i Plou i fa sol. “Vam triar Valen Nieto com a coproductor perquè necessitàvem una visió externa i en Josep se sent còmode fent equip amb ell. Raydibaum és un grup molt interessant i ell té una visió més actual. Esperem que alguna cosa se'ns enganxi, però no pot fer miracles [riuen].” En el disc també sonarà el nou teclista del grup, Ricard Sohn (Very Pomelo), i en l'apartat de col·laboracions hi haurà el Quartet Brossa, la guitarra de Xarim Aresté, “potser una veu femenina” i vents.

Sobre les lletres, en Gerard diu: “Les cançons de Sopa sempre han tingut un imaginari que he volgut tenir present per fer els temes nous. Moltes de les nostres cançons anteriors parlen de mort –encara que no ho sembli– i de perdedors, però sobretot de superació, d'anar sempre endavant i seguir somiant. Ara he pujat a una roca per mirar la vida en perspectiva.” Quintana prepara per a finals d'any un llibre de cròniques de joventut en “una Catalunya i una Girona que no surten en els llibres” i que editarà RBA-La Magrana.

Sous de mileuristes

Dels concerts d'aquest estiu diuen que seran “continuistes respecte als del vint-i-cinquè aniversari, però no tan maratonians, perquè vam arribar a tocar 32 cançons en tres hores”. El muntatge escènic i audiovisual és tan impressionant que ja diuen que, encara que omplin cada concert, acabaran amb “sous de mileuristes” després de cobrir les despeses, però han fet aquesta aposta per alimentar la seva il·lusió, “realitzar un desig i poder compartir-lo amb la gent”. I també per demostrar que “en aquest país hi ha prou qualitat musical perquè els grups no tinguin complexos i no quedin limitats als concerts gratuïts de festa major”. L'any vinent, ja amb el disc editat, volen fer pocs concerts però ben triats. “No hi ha res pensat per després. Amb Sopa tot és molt intens i només hi ha present.”

LES FRASES

Els concerts d'aquest estiu seran continuistes respecte als del 25è aniversari, però no tan maratonians: no tocarem tres hores
El nou disc és el que ve darrere de ‘Plou i fa sol' (2001) i enllaça amb aquell moment, intentant anar una mica més enllà


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.