Cultura

Crònica

Fira Tàrrega

L'esclat de la festa

L'acte sacramental ‘La cena del rey Baltasar', de Calderón de la Barca, no deixa ningú indiferent

I amb el cap de setmana, arriba l'esclat de la festa. Fira Tàrrega segueix entusiasmant i és molta la gent que baixa al centre sense saber què hi ha ni on s'aturarà, tot i que les entrades de pagament estiguin pràcticament exhaurides. La gent baixa a Tàrrega a deixar-se sorprendre. I participar. Com ja ho van notar els de The Cross Border Project, que practiquen una mena de teatre de l'oprimit al carrer amb el Qué hacemos con la abuela o els valencians de La gent. Tàrrega és festa i excés, en un cert punt, però amb molta voluntat d'arribar a instants d'emoció, de poesia. Enmig del brogit, el silenci (com ara la instal·lació de Xevi Bayona, a tocar de la parada de busos) que sembla que abdueixi el temps i el soroll.

Sharon Fridman va entrar al cartell de Fira Tàrrega per la caiguda, a darrera hora, del Sifonòfor dels Animal Religion (tots els fans els esperen el 2016!). Aquest Free fall, que ja s'havia pogut veure al Mercat de les Flors i que també tindrà un retorn al Temporada Alta, entra al cartell per la porta gran, sense desmerèixer la seva repesca. Dansa de contacte, amb una coreografia que construeix una relació de dependència entre els sis ballarins, a qui agradaria volar però que temen la caiguda. Uns personatges que agonitzen però que somnien la llibertat.

Uns altres convidats que han vingut per quedar-se són Íntims, una tendríssima companyia de Lleida que ja va sorprendre (tot i que no va captar prou l'atenció amb El lloc, 2013) i que ara ha reblat el clau a Wasted, amb la complicitat d'un equip en què destaca Iván Morales a la direcció i la complicitat de Los Corderos en el moviment. A l'estrena, divendres al vespre, hi havia una fornida representació de programadors i premsa, imprevisible si s'ha de jutjar pel silenci de l'anterior muntatge. Wasted revela la buidor dels joves de 25 anys, el desencís, i l'amistat a foc roent d'uns personatges fràgils, que voldrien ser valents però que són covards. Un privilegi participar de la festa esbojarrada d'aquest trio de personatges que en recorden un quart, mort 10 anys enrere als 15 anys. Per força, s'hi hauria de parar atenció als teatres de Barcelona i Catalunya en general, molt vàlid per integrar públic jove i adult..

Potser una de les decepcions de la fira (de les poques) és el projecte de La partida, de Vero Cendoya. Amb un discurs similar al de Cesc Gelabert (Foot-ball 2015) –trobar coreografia en un partit de futbol–, Cendoya tenia una banda de música, un cor i onze intèrprets (cinc ballarines i cinc jugadors de camp). L'equip femení no tocava la pilota sinó que ballava, fins i tot en la seva voluntat de marcar un gol (en un camp pintat a l'esplanada de Sant Eloi). Els jugadors locals (amb un Babou Cham de porter lliure!) tocaven la pilota amb tiralínies. El moviment superava l'objectiu del partit (atacar i marcar gols), un punt naïf i forçat. Si divertia al començament, no donava arguments per a la victòria. Desaprofitat el cor, per exemple, que, en bona part del joc, no tenia partitura. Els partits, per guanyar-los, s'han de jugar, diu el tòpic. Com aquest de La partida que, si no ha resultat guanyador, tampoc cal posar-lo dins del capítol de despropòsits.

Jordi Duran va ser provocador i va plantar un acte sacramental de Calderón de la Barca a Fira Tàrrega. Evidentment, es tracta d'una adaptació molt lliure i múrria que connecta molt bé amb l'esperit despreocupat de la programació, però allò que connecta amb el públic queda massa deslligat de la peça original. Quan els actors (amb un treball de mèrit i una complicitat a prova de bomba) recitaven Calderón de la Barca, queia el pas del temps i es feia molt distant, situació increïble quan, pocs minuts abans, els actors trencaven totes les barreres, convidant a tothom a sopar o aprofitant qualsevol pulsió divertida de la platea. Per comprendre millor l'adaptació de La cena del rey Baltasar, caldria conèixer l'esperit dels actes sacramentals i la mateixa trama original, per saber què n'ha quedat després d'aquest irreverent però persuasiva adaptació. Que aixeca sentiments controvertits entre el public però no deixa ningú indiferent. Que ja és un repte.

Fira Tàrrega tancarà, demà, el cartell d'activitats que va comprovant l'arribada dels espectadors. Les previsions meteorològiques fan témer un altre cop. Ahir, a quarts de set de la tarda, es van desplegar els primers paraigües i es preveia l'anul·lació d'alguns espectacles al carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.