Polèmica per la restauració de la torre d'Ivorra
Construïda cap a l'any 1000 i bé cultural d'interès nacional, s'ha recobert amb morter de guix
“Sols quedava la base medieval. Hem recuperat el sistema constructiu emprat en les guerres carlines”
Construïda cap a l'any 1000, de les pedres originals de la segarrenca torre d'Ivorra sols en queda la base. La torre s'ha restaurat recentment. Aquesta setmana la restauració ha aixecat moltes crítiques a les xarxes socials. Majoritàriament, els comentaris han estat negatius i, fins i tot, burletes.
Antoni Martí, l'arquitecte autor de la restauració de l'últim vestigi del castell d'Ivorra –declarat bé cultural d'interès nacional– en defensa el projecte, d'altra banda, aprovat curosament per Patrimoni de la Generalitat i el ministeri, qui a través de l'1% cultural ha finançat l'obra. A primer cop d'ull, ara la torre sembla embolcallada en morter o formigó, si confiem en la pobra precisió de les fotografies de Twitter. “Érem conscients del canvi radical d'imatge, però crec que el projecte no s'ha explicat prou. És com la polèmica de repicar per treure la pedra de les antigues cases particulars, quan originalment s'arrebossaven”, afirma Martí, autor també d'altres restauracions de torres medievals, com la de l'Ametlla de Segarra i la de Mejanell (Estaràs).
Terra de guixeres
Els arguments cal buscar-los en la història de l'edifici. Un salt temporal que porta des de l'any 1000 fins a les guerres carlines de finals del segle XIX. “Va quedar escapçada per les guerres de Successió i del Francès. Arran dels estudis arqueològics i tipològics vam veure que sols quedava la base de la construcció original. Els carlins van remuntar-la i sobre els carreus medievals restants hi van col·locar tapieres de guix.” Un recurs lògic per a una construcció militar en una zona, la vall del Llobregós, on abunden les guixeres. A l'interior, el guix es va barrejar amb pedres tot formant capes i es van obrir espitlleres per als fusellers.
Acabades les guerres carlines, el pis de sota va ser una presó. I va arribar als anys cinquanta en un estat lamentable: el guix absorbeix l'aigua i es degrada amb facilitat. Aleshores, l'Ajuntament va reclamar que la tiressin a terra pel perill de despreniments, però el govern espanyol va apostar per estabilitzar-la. “La van escatar, i va perdre uns 30 centímetres de gruix, tot buscant les pedres del morter i recobrint-la amb morter de calç exteriorment.” De fet, doncs, el que es veia abans de l'actual reforma era part de la pedra del morter de guix interior. Als anys setanta la van “desfigurar”, apuntalant-la amb un contrafort.
La construcció amb morter de guix és una de les principals “singularitats” de la torre d'Ivorra. “Vam decidir posar l'èmfasi en la recuperació del sistema constructiu amb tapieres de guix exteriors”, explica Martí. S'ha usat morter de guix, i s'ha restaurat així el gruix original de la construcció carlina: “No l'hem arrebossat, sinó que s'han recuperat els nivells i es veuen els negatius de les barres de fusta que creuaven l'antic morter.” El projecte ha deixat intacta la base de carreus medievals.
Martí es mostra obert a debatre amb “historiadors” el projecte. “Les xarxes estan molt bé, però la densitat és important... Et formes una opinió amb una aproximació històrica i cultural a fons.”
