Emparats per Jujol

Davant de la política i el futbol poca cosa hi pot fer, malauradament, la cultura. I en l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura, que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) organitzava ahir per primer cop al Teatre Metropol de Tarragona, i en el qual es van lliurar deu guardons, hi van planar, d'una banda, l'intens debat sobre els pressupostos del 2016 i el ple del Parlament que ahir mateix en va aturar la tramitació, i que va fer que, finalment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no assistís a la gala. I, de caire més local, alguns dels presents, entre els quals l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, van tenir una orella posada al partit que el Nàstic jugava a la mateixa hora contra l'Osasuna, en la carrera d'ascens a primera divisió de l'equip tarragoní.

Però els deus premiats de la vetllada, i una gala elegant i ben travada, van fer pujar al podi un sector, el cultural, que “no es resigna davant de situacions i escenaris complexos”, segons Carles Duarte, el president del CoNCA, que va afegir que “la cultura és l'eix configurador de la cultura col·lectiva” i que “no hi ha cohesió social sense enfortiment de la cultura”.

L'escriptora Antònia Vicens va ser la primera guardonada, i l'escultor israelià Dani Karavan, la primera personalitat estrangera en rebre un Premi Nacional de Cultura, va ser el darrer. Va aprofitar el seu discurs d'agraïment per fer una crida: “Al meu govern perquè posi fi a l'ocupació de les terres palestines i que el poble palestí pugui crear la seva pròpia pàtria”, paraules que van despertar una forta ovació del públic.

Més premis

Entremig, també van rebre el guardó Josep M. Aragonés i Rosa Fusté (Antaviana Films), que van reclamar una major potenciació del sector audiovisual, “perquè sense cinema ens faltaria cultura”; l'estudiosa de la cultura literària medieval Lola Badia; la companyia de circ Los Galindos, amb tota la família que la integra dalt de l'escenari, i la qual va reivindicar la cultura com “l'eina i la possibilitat” per “fer front a una Europa que no cuida la gent”; l'escenògraf i dibuixant satíric Joan J. Guillén, que va pujar a l'escenari acompanyat d'alguns del vestuaris creats per ell per al Llibre de les bèsties, dels Comediants; el Quartet Casals –que no van poder assistir a la gala i van fer arribar un vídeo amb el seu agraïment; l'actriu Clara Segura, que va reivindicar la necessitat d'aquests premis nacionals per vetllar per la cultura; l'escriptor Enrique Vila-Matas, i, finalment, una entitat vinculada al Camp de Tarragona, el Centre de Documentació del Patrimoni i Memòria Carrutxa, amb seu a Reus. L'entitat fa 36 anys que investiga i dóna a conèixer la cultura del sud de Catalunya: “Un territori massa oblidat per una cultura oficial que ha tendit a mirar cap al nord”, segons els seus representants, encapçalats per Montsant Font, l'actual presidenta.

Aquests eren els deu premiats d'anit, tots units per la Mediterrània i tots sota el sostre del Metropol, un teatre dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. Per això el mar Mediterrani i el modernisme de Jujol van ser els dos eixos de la cerimònia. Amb guió de Ferran Folch i direcció artística de l'actor i director tarragoní Joan Negrié, l'escenografia va ser “100% mediterrània”, i evocava una via romana. La cerimònia va commemorar alguns aniversaris celebrats durant el 2016, com ara la finalització de l'Any Llull (en honor als 700 anys de la seva mort), el centenari de l'estrena dels Pastorets, de Folch i Torres, i els 50 anys de la Caputxinada, assemblea al convent dels Caputxins de Sarrià que va representar un xoc entre la cultura catalana i el franquisme.

L'alcalde de Tarragona, que fa uns dies havia dit que no assistiria als premis més destacats de la cultura catalana per viatjar amb el Nàstic, sí que hi va ser. I va mostrar la seva satisfacció perquè l'entrega de premis tingués lloc en una “joia del modernisme” com és el Metropol. L'acte el va tancar el conseller de Cultura, Santi Vila, que no va fer cap esment a l'absència del president Puigdemont. Vila va elogiar l'obra de Jujol, de la qual va destacar “la creativitat, la resiliència i l'excel·lència”.