Patrimoni
Futur incert per a les restes de la vil·la romana de Tiana
Els Amics de Can Sent-romà dissolen l'associació que tenia cura del llegat arqueològic, que és bé cultural d'interès nacional
El museu s'ha remodelat fa poc però de moment no està obert al públic de manera regular
-
Les restes romanes a l'aire lliure , a l'esquerra. A la dreta, a dalt, àmfores trobades durant les excavacions i a, sota, estructures d'època romana que hi ha al subsòl del celler. M.M. -
Les restes romanes a l'aire lliure , a l'esquerra. A la dreta, a dalt, àmfores trobades durant les excavacions i a, sota, estructures d'època romana que hi ha al subsòl. M.M. -
Les restes romanes a l'aire lliure , a l'esquerra. A la dreta, a dalt, àmfores trobades durant les excavacions i a, sota, estructures d'època romana . M.M. -
L'exposició, a can Baratau. El Punt Avui.
Les restes romanes de la vil·la Titiana formen part del patrimoni arqueològic de Tiana. Van ser descobertes en una excavació feta l'any 1934 i impulsada per Epifani de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà i propietari de Can Sent-romà, la finca privada on es troba el jaciment. Un aiguat va provocar l'ensorrament d'un marge i va deixar al aire lliure una sèrie de restes que van evidenciar la presència de restes romanes a l'entorn de la casa pairal del baró. El jaciment es va excavar de manera més o menys ininterrompuda fins al 1984 i des de llavors no s'ha fet cap treball per mirar d'evitar-ne la degradació que representa estar a l'aire lliure, com es reconeixia en un informe de comissió de patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia de l'any 2011.
La propietat té un petit museu que mostra algunes de les peces d'origen romà que havien anat trobant en les excavacions i que es va obrir el 1967. L'any 1973, el jaciment va ser declarat conjunt històric d'interès provincial i, el 1985, bé cultural d'interès nacional.
L'any 2005 es va crear l'associació d'Amics de Can Sent-romà amb l'objectiu de treballar per la conservació i la difusió d'aquest jaciment arran del poc interès mostrat pels hereus d'Epifani de Fortuny i Salazar, que van arribar a llançar a la riera de Pomar nombrosos fragments de peces arqueològiques descobertes a Can Sent-romà. Xavier Galceran, darrer president de l'associació d'Amics de Can Sent-romà, explica que part dels integrants de l'entitat havien col·laborat de ben joves en les excavacions impulsades pel baró d'Esponellà. Ells mateixos van rescatar les peces llançades i el mes passat van culminar la seva tasca amb la reobertura del museu de la vil·la romana, que s'havia tancat a causa dels danys provocats per la caiguda de la teulada.
Ara han anunciat que pleguen descoratjats per la “desídia de les institucions” i el poc interès dels actuals propietaris de la finca, que, segons sembla, torna a estar a la venda després que el grup inversor que la va adquirir de mans dels hereus del marquès d'Esponellà no hagin aconseguit els permisos necessaris per tirar endavant una explotació de toros de lídia, que volien destinar a fer exhibicions taurines adreçades a turistes d'alt poder adquisitiu.
Tot i que les restes arqueològiques estan declarades bé cultural d'interès nacional, no és possible visitar-les, ja que no hi ha ningú que s'ocupi de tenir obert el museu de manera regular. Abans de decidir dissoldre's, l'entitat que vetllava pel llegat arqueològic ha mantingut diverses reunions amb representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Tiana sense, diuen, cap resultat “més enllà de les bones paraules”.
Cloenda de l'aniversari de la Cartoixa de Montalegre
Els Amics de Can Sent-romà han estat els encarregats de posar punt i final als actes de celebració dels 600 anys de la Cartoixa de Montalegre, l'altre element patrimonial de Tiana que està declarat bé cultural d'interès nacional i únic monestir cartoixà que es manté en actiu a Catalunya. L'exposició feia un recorregut històric de la presència dels cartoixans a Tiana des dels seus orígens a la vila, que es remunten al 1415, amb l'arribada de monjos procedents de les comunitats establertes a Terrassa i Sant Pol de Mar. La mostra, estructurada en diferents plafons amb informació i imatges, feia un repàs a la presència gairebé ininterrompuda durant sis segles a Tiana d'integrants de l'ordre fundada per Sant Bru. En un dels plafons es recollia que la masia de Can Rovira, prèvia a la construcció de la cartoixa, havia estat propietat de la família Sent-romà. Es tanca d'aquesta manera el cercle que vincula els dos elements patrimonials de Tiana.
