Pau Alabajos, des de l’última trinxera

La convicció compartida que la cultura és l’última trinxera des d’on resistir en temps foscos és, com va dir el cantautor de Torrent (Horta Oest) en la inauguració, diumenge, del Barnasants 2021, el que explica la llarga complicitat de Pau Alabajos i aquest “projecte cultural en xarxa” entregat en cos i ànima a la cançó d’autor. Alabajos, ja protagonista, en el passat, d’una inauguració i una clausura del Barnasants, va poder presentar finalment Les hores mortes (RGB), un més que notable vuitè disc publicat dies abans de l’inici de la pandèmia, i ho va fer emocionant-se “una mica més del compte” en cantar Estimada Marta de Martí i Pol, peça angular del disc; recordant les paraules de Jordi Cuixart al Suprem en el No passareu d’Apel·les Mestres que també ha musicat; posant veu a un “manifest feminista en vers” de Maria Mercè Marçal que, en el disc, en canvi, canten Marta Rius, Gemma Humet i Meritxell Gené (Vuit de març); i fent valer Kintsugi, sobre el desamor, no únicament com una de les cançons més reeixides de Les hores mortes sinó també de tots els seus divuit anys d’ofici.

Vesprada, per obligacions del confinament perimetral, més íntima i estranya del que es preveia però en la qual el cantautor de Torrent es va presentar en generosa versió de quintet i disposat, també, a homenatjar Ovidi Montllor (M’aclame a tu), evocar en diferents ocasions Vicent Andrés Estellés i recuperar peces emblemàtiques del seu repertori com Utòpics, idealistes, ingenus, sobre la Primavera Valenciana, i la irada La transició modèlica i la mare que m’ha parit, fruit, segons va dir, d’haver-se de trobar sempre l’adjectiu “modèlica” cada cop que teles i ràdios parlen de la “transició”.

Abans que Alabajos pugés a l’escenari, Serrat, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Paco Ibáñez, a través d’un vídeo, van reclamar la creació d’un Ateneu de la Cançó i Pere Camps, director del Barnasants, va instar la consellera Àngels Ponsa i el tinent d’alcalde de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, presents a l’acte, a “posar fil a l’agulla”.