Pura escatologia

Avui “allò urgent ens endarrereix en el que és important”. Aquesta és una de les reflexions del director de La Calòrica, Israel Solà. La companyia, amb 11 anys de trajectòria ascendent (i molta perseverança), ha accedit, des del seu debut amb un treball de fi de carrera de l’Institut del Teatre al Versus, a la Sala Petita del TNC (abans va anar guanyant fidelitat en alternatives, fent bolos, fins l’any passat, al Lliure). Avui estrena De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Estarà en cartell fins al 4 d’abril i també suma una gira de 13 actuacions arreu de Catalunya, dins del programa El TNC en gira.

La Calòrica juga amb un teatre que, des de la comèdia, fa denúncia política. El poc respecte pel medi ambient era un tema recurrent i ara han decidit abordar-lo des de dos situacions aparentment independents l’una de l’altra. Per una banda, transformen l’escenari en la sala de conferència d’un hotel barceloní on hi ha un congrés negacionista sobre el canvi climàtic. Per una altra banda, es documenta un fet real al local de La Calòrica, amb els actors que s’autorepresenten en aquesta autoficció sobre relació veïnal que pren un cert aire cafre de La rue del Percebe.

El dramaturg Joan Yago insisteix que no pot ser que tots els negacionistes ho siguin per raons econòmiques, o per no perdre el seu lloc de privilegi social. Per això desfilen per aquest congrés personatges intel·ligents amb què el públic pot empatitzar. La protagonista d’aquesta trama és Mònica López, una “entusiasta” fan de La Calòrica des de fa anys i que s’hi ha integrat com una més en una manera de treballar molt dinàmica. Ella interpreta Aurora Martí, “una mena de Ciutadana Kane”, comenta Yago en aquest congrés ple de personatges estrambòtics, “però no reproduïm una assemblea del Club Bildelberg”, aclareix Solà.

Les dues trames superposades els permeten demostrar que si, majoritàriament, la societat és contrària al macronegacionisme de polítiques destructives a l’Amazones, per exemple; en canvi és molt poc reticent a atacar el micronegacionisme (no aplicar prou contundentment accions individuals que impliquin un compromís amb una societat menys depredadora i més atenta a les necessitats socials i climàtiques de l’entorn). Mentre la societat reacciona activament contra l’homofòbia, el masclisme o el racisme, “s’és més tolerant amb les marques de cotxes que falsegen proves i munten vehicles que generen més diòxid de carboni del permès”, s’exclamen.