Dones d’ara, dones d’abans

Quatre anys després de l’aliança entre Sanjosex i Carles Belda, la col·lecció discogràfica del Projecte Càntut té una segona entrega. La protagonitzen, en aquesta ocasió, la gironina Paula Grande i la menorquina Anna Ferrer, que, a Vega (Bankrobber, 2020), posen veu i música a deu cançons de tradició oral centrades en el paper de les dones. “Des d’un bon principi vam tenir ben clar que serien cançons sobre dones”, afirma Grande, que, amb Ferrer, a qui no coneixia abans d’embrancar-se en el projecte, va haver de fer un tria d’entre centenars de cançons sobre temàtiques diverses que es cantaven tant al camp com a l’església i en tavernes.

Dedicat a les seves àvies, Esperanza i Esperança, mortes totes dues, a la mateixa edat de 96 anys, durant el procés de gestació del disc, Vega té cançons, com tantes altres d’arrel tradicional, que continuen tractant temes desgraciadament d’actualitat. “N’hi ha –indica Ferrer– sobre violència masclista, tot i que, sobre això, tinc la sensació que, ara, en les cançons, es toca de manera més subtil. Ara es fa difícil trobar cançons que descriguin un assassinat, però en el repertori tradicional n’hi ha que ho fan, fins i tot com si això fos ben normal.”

Tres cançons, obertament masclistes, són presentades en el disc, per emfasitzar un punt de vista crític, com a “paròdies”. “No teníem estómac per cantar segons què”, admet Grande. “Sense qualificar-les de paròdia és possible que la gent no entengués gaire què fèiem cantant-les.” En una d’elles, La dona de tothom, feta a partir de com la cantava Maria Teresa Pellicer, a qui es va poder enregistrar l’any 2008, a l’Escala, hi figura, en una de les estrofes, el vell conegut consell de no passar per la vicaria: “Si jo tinc d’aconsellar-te, per més que estigui casat, creu-me, Jeroni, no et casis si no vols ser un desgraciat.” “Nosaltres, aquestes cançons, les vam girar al revés, rient-nos-en o dramatitzant-les, per remarcar que eren paròdies. És curiós, però, perquè frases com aquestes te les pots trobar en un espectacle de Bertín Osborne, amb tota la gent rient no per la seva vessant paròdica sinó perquè són bromes que, a alguns, encara els fan gràcia de debò”, subratllen totes dues, que, a l’hora de vestir les cançons, van abocar-hi un so marcadament contemporani, amb espai, inclús, per a l’electrònica i el hip-hop. “El processament de veus i instruments era un dels llocs musicals de trobada”, assenyala Grande. “Volíem una música que reforcés la cruesa de moltes lletres i que, a la vegada, s’allunyés de la bonicor de tradició.”

El disc , que conté, en el llibret, codis QR des dels quals es poden escoltar els enregistraments originals sobre els quals es basen les cançons, es presentarà avui al C.A.T. de la Vila de Gràcia (19.00 h, 12 euros) en el marc dels festivals Tradicionàrius i Barnasants. A les dues cantants els acompanyaran Vic Moliner al contrabaix i els pedals, Paula Vegas als teclats i els sintetitzadors i Juan Rodríguez Berbín a la percussió.