Nervis d’estrena
La Veronal debuta a la Sala Gran del TNC amb un homenatge al treball silenciós i màgic dels tècnics
L’obra viatja de les ombres durant el procés de creació a les llums de l’èxit de l’estrena
D’acomodador del Mercat de les Flors a coreògraf a la temuda Sala Gran del TNC. Marcos Morau, en el seu viatge –i La Veronal, creada el 2005–, s’atreveix amb tots els reptes. Com el d’inaugurar un Festival Grec, el 2015. Opening night, que fa una picada d’ullet al món fílmic de John Cassavetes però no n’exporta cap imatge a l’escenari, és un homenatge al món de la faràndula, amb una càlida mirada als tècnics. Mònica Almirall (companya de promoció del coreògraf a l’Institut del Teatre i que li ofereix un assessorament dramatúrgic), membre de la companyia Atresbandes, puja a escena com a personatge que surt a agrair un premi. L’ovació és el so d’arrencada. La nit d’estrena ha estat un èxit. Ara, La Veronal demostra que té prou públic per ser programat durant quatre funcions a la Sala Gran: ahir a la tarda només quedaven unes 50 entrades a la venda. Xavier Albertí, en la seva darrera temporada al TNC, ha donat l’opció a un espai reservat habitualment al teatre de repertori.
A Morau sempre l’ha captivat el món de l’escena en què realitat i ficció, actor i personatge es confonen. Ell (“la meva vida és la meva feina”) identifica la gent de l’escena com un animal de bosc que, quan arriba la nit, modifica el seu comportament.
Sílvia Delagneau també va ser acomodadora al TNC del 2001 al 2003, confessava ahir en una roda de premsa. El fet de poder treballar veient propostes artístiques que la motivaven i altres que rebutjava va fer que decidís emprendre carrera artística en el camp del vestuari, en què fa anys que treballa per a La Veronal. Els tècnics, tan amagats però tan imprescindibles –com sovint reconeixen els intèrprets–, són aquells “que ho fan possible”.
En francès
La Veronal torna la paraula a través del text en francès, una fórmula que ja van provar a Sonoma (pel surrealisme de Buñuel, que dona una “textura” molt diferent al pragmatisme de l’anglès). Però no pretenen servir una peça narrativament senzilla. La possible història es fragmenta i manté un joc de sensacions, entre les llums de l’èxit de l’estrena i les ombres de l’abisme del procés, en què sembla que no es trobi una sortida viable artística.
I al Palau dels Papes d’Avinyó
Fa molt pocs dies ha transcendit que La Veronal presentarà Sonoma a l’escenari del Palau dels Papes en la propera edició del Festival d’Avinyó. Mai fins ara una companyia catalana havia aconseguit actuar en aquest escenari emblemàtic. L’obra es va estrenar a la Sala Oval del MNAC, al Grec i en farà la versió escènica al Mercat de les Flors (del 22 al 25 d’abril).
L’any de pandèmia ha estat molt dur per a una companyia d’autor, “que només cobra quan treballa”. Desactivar les gires ha implicat anul·lar contractacions i molts ballarins han hagut de buscar alternatives aquests mesos, en què el teatre internacional ha estat tancat (La Veronal treballa sobretot fora, sovint a França). Afortunadament, bona part de les actuacions s’han reprogramat per a més endavant (fins d’aquí dos anys) i alguns festivals han pagat una part de la funció contractada i Morau ha pogut mantenir encàrrecs coreogràfics per a companyies que estrenaran més endavant.