Teràpia anticoagulant

Al país en què una activitat essencial, ballar, seria una manera de matar el temps, la ironia del coreògraf Thomas Noone és notable en posar títol al seu darrer espectacle (Cinc maneres de mar el temps) i que va optar per fer cinc duets i poder contractar fins a deu ballarins en una època de grans dificultats en el sector. Ahir, es va estrenar, en la seva versió de carrer, a l’estadi Olímpic d’Olot, en un paratge idíl·lic, ben diferent al soroll de la Meridiana del camp de Can Dragó, a Sant Andreu, el barri barceloní on la companyia té la seu. Divendres a la tarda, tant Quim Giron i Moon Ribas com Magí Serra i Anamaria Klajnšcek posaven un altre repte (entre màgic, contestatari i surrealista): buscar fórmules en els seus espectacles per evitar de posar els peus a terra. Ballar, doncs, és no tocar de peus a terra: és una invitació a deixar-se anar, volar, i trobar en la bellesa del moviment la recepta per a tants mesos de pandèmia. Sismògraf, el festival estratègic de dansa de Catalunya, té nom de fàrmac anticoagulant.

El primer cap de setmana del Sismògraf va començar, dijous, amb una presentació dels Transhumans de la Fira Mediterrània, en què Magí Serra passejava per camins de transhumància des d’Olot. El divendres va començar, en realitat, el desplegament d’actuacions del primer cap de setmana d’aquest festival fet per etapes, provant de normalitzar les contractacions. Serra presentava Cossoc (que ja s’havia vist en la Quinzena de dansa) a la plaça de braus. Descalços en un ambient gèlid. Serra aposta per un duet i trasllada els equilibris d’espectacles anteriors (Esvorell, La mesura del detall). En comptes d’objectes, ara l’equilibri es converteix en acrobàcia rotant els cossos l’un sobre de l’altre, com en dansa contact, convertit en una manera de trepitjar les pedres amb cura per travessar un riu. Són equilibris de dos cossos de complexió diferent i en què, tot i així, tant la noia com el noi són portador de l’altre, per moments.

Si l’ambient a la plaça de braus era gèlid, ja de capvespre, Fenomen és un inici a una peça que s’estrenarà en el Grec i en què el punt de partida són dos cossos i el gel com a element bàsic. Sense necessitar gaire argumentació, Giron i Moon Ribas connecten en una mateixa ona contemplativa, orgànica, d’absoluta transparència. El treball beu de la radicalitat bestial d’Animal religion i del món contemplatiu de Moon Ribas(que, el 2017, va sorprendre ballant els moviments sísmics de la Terra gràcies a un aparell que duia incorporat al braç). La força i la sorpresa sobreïxen d’un congelador.

Per últim, els cinc duets de Noone alternen cinc materials diferents: sempre indagant en la relació entre dos intèrprets, sigui sense el mínim contacte però reaccionant a la mateixa música, o bé amb una lluita coreogràfica quasi violenta. El duet final inspira una mena de catarsi, de reconciliació còsmica, com quan el fàrmac fa efecte i s’aclareixen les idees.