Música

Rita Payés es llança a la piscina

La cantant i trombonista s’estrena com a compositora a ‘Como la piel’, fet amb la seva mare, Elisabeth Roma

“Si em cenyís a un únic estil tindria ben segur la sensació de no estar sent franca amb mi mateixa”

Quan, al gener, C Tangana, un dels noms del moment en el panorama musical espanyol, va voler donar pistes de com sonaria la seva pròxima cançó, va posar d’exemples João Gilberto, Ketama, El Pescaílla i... Rita Payés, una trombonista i cantant vilassarenca de 21 anys forjada a les ordres de Joan Chamorro a la Sant Andreu Jazz Band que, ara, amb Como la piel, publicat ahir i compartit, com l’anterior, Imagina, amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, es reconfirma com una de les veus joves amb més projecció del país. “Va ser una sorpresa molt gran”, reconeix Payés. “Que algú com C Tangana, aparentment tan allunyat del que faig jo, em cités, va representar, per a mi, un afalac molt gran.”

Como la piel arriba després que Payés, a molt pocs mesos de graduar-se a l’Esmuc, hagi mostrat en projectes anteriors el seu domini de registres d’allò més diversos: Lua Amarela, fet quan tot just tenia setze anys, incorporava la sensibilitat per a la música del Brasil que, ara, ha despertat l’atenció de C Tangana; a Imagina, invocava Billie Holiday amb If The Moon Turns Green i posava veu a la tràgica història d’Alfonsina y el mar; amb Songs Nina Sang, finalment, enregistrat fa poc més d’un any amb el saxofonista Martí Serra, sintonitzava de ple amb el cançoner de l’enigmàtica Nina Simone. “M’agraden els artistes que són capaços de centrar-se en un estil i el desenvolupen tot seguint un fil, però a mi m’agraden músiques molt diferents i, si em cenyís a un únic estil, tindria ben segur la sensació de no estar sent franca amb mi mteixa”, confessa.

Como la piel, però, que inclou totes les músiques que Payés ha cultivat durant els últims anys, presenta una novetat: ella és per primer cop l’autora de les composicions. “Tinc la impressió que m’he llançat completament a la piscina i, pel que fa a escriure lletres, he constatat que això és la cosa més difícil del planeta”, reconeix. “Al disc hi ha alguna cançó de fa dos anys, però si no l’he gravada fins ara era perquè necessitava temps per confirmar que me les creia totalment.”

Concedeix, igualment, un gran protagonisme a la seva mare, amb qui firma conjuntament el disc i es presenta com a duo en concerts com ara el que, dimecres, oferiran dins del Festival de Jazz de Barcelona a la Sala Barts, amb Horacio Fumero al contrabaix i el veneçolà Juan Rodríguez Berbín, productor del disc, a la bateria i la percussió. “Aquest projecte va néixer quan vaig regalar a la meva mare una sessió de gravació en un estudi perquè en tenia moltes ganes, i aquestes ganes no s’han perdut”, explica.

Vídeos com per exemple el de Loca mente , estrenat dijous, i més propi d’una estrella del pop que no pas d’algú a qui es presenta sovint com “una artista de jazz”, poden ser la clau, també, d’introduir Rita Payés i Elisabeth Roma en unes audiències més de l’edat de la primera que no pas de la segona. “Sé que la música que faig no és la que escolta la majoria de gent jove”, admet. “Hi ha qui veu el jazz o la bossa nova com unes músiques avorrides i per a entesos, però jo mai no les he vistes així. Si la gent jove tingués més accés a músiques com aquestes, potser les coses canviarien.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda