Descobreixen part de la muralla medieval i un casal gòtic al centre de Sabadell
La fortificació i el fossat formaven part de la defensa de l’antic barri del Raval
També ha aparegut un segell de bronze, l’únic baixmedieval a Catalunya
Tres trams del mur de la muralla de l’època medieval, un tram de 27 metres del fossat, un gran casal gòtic i un grup de peces singulars són les principals descobertes d’una excavació arqueològica que s’ha dut a terme, des del novembre fins al març, en dos solars de la via Massagué i el carrer Raval de Dins, al centre de Sabadell. Les excavacions eren de les anomenades preventives, les que, en moltes ciutats catalanes, es duen a terme a les zones declarades d’interès arqueològic. L’Ajuntament ha decidit conservar dos punts de la muralla, els quals seran visibles i estaran senyalitzats, “de manera integrada i didàctica al projecte”, un edifici privat d’habitatges amb aparcament subterrani. A més, el conjunt dels materials arqueològics que s’han recuperat “serà dipositat al Museu d’Història una vegada hagi estat inventariat i estudiat”.
Les excavacions, finançades per la promotora del nou edifici, han permès descobrir trams de la muralla i el fossat, atribuïbles als sistemes defensius de la vila fortificada de Sabadell d’època baixmedieval (dels segles XIV i XV), que també encerclaven i protegien l’antic barri medieval del Raval. Concretament, s’han localitzat tres trams de mur de la muralla i tot un llarg tram del fossat, de 27 metres i gairebé tres metres de fondària, que presenten diferents nivells i graus de conservació. A més, s’han excavat les restes d’un gran casal gòtic (datat als segles XIV-XV) edificat intramurs dins del barri del Raval i recolzat a la muralla. D’aquest edifici, s’ha documentat la part residencial, i també el sector de magatzem de productes agrícoles, amb un total de 10 sitges, que es poden datar entre els segles XIII i XIV. El material recuperat suggereix la rellevància d’aquest casal baixmedieval i del seu propietari.
Un segell únic
Així, destaca una peça singular d’orfebreria corresponent a un sigillum o matriu de segell de bronze personalitzat en forma d’escut del segle XIV, en un excel·lent estat de conservació. L’escut presenta un motiu heràldic central amb una ballesta, que es podria atribuir a la família Ballester. També disposa d’una llegenda inscrita amb grafia gòtica a l’orla, que indicaria el nom del personatge propietari del segell. Aquest tipus de peces eren propietat de personatges rellevants de la noblesa i baixa noblesa, i servien per signar i segellar sobre cera documents i pergamins. Fonts municipals han precisat que es tracta d’unes peces força escasses i, ara com ara, aquesta és l’única procedent d’un context arqueològic a Catalunya d’època baixmedieval. Una segona peça singular és la nou d’os d’una ballesta, que es va localitzar, juntament amb les peces de ferro i bronze del seu mecanisme. Es tracta, també en aquest cas, d’unes peces i uns elements força singulars i escassos, del s quals es coneixen molt pocs exemplars amb una cronologia del segle XIV.
D’altra banda, les excavacions han permès constatar l’enderroc d’aquest casal entre el segles XVI i XVII, moment en què aquest sector del barri del Raval experimenta una transformació absoluta, alhora que els sistemes defensius baixmedievals comencen a perdre la seva funció i tant la muralla com el fossat són amortitzats progressivament. Així, entre els segles XVII i XVIII es documenta la instal·lació d’un taller de ceràmica, del qual s’han localitzat dos grans forns de cocció de peces de terrissa amb cambra de foc i cambra de cocció superior. Així mateix, s’hi va construir un nou casal i habitatge, que estaria relacionat amb el taller artesanal, i del qual s’han localitzat diverses estructures arqueològiques, com ara dues singulars galeries subterrànies. Els experts consideren que aquestes galeries, en origen, devien tenir una funció d’amagatall i refugi puntual en moments de conflictes armats a la vila entre els segles XVII i XVIII.
