Música

Carola i les ancestres

La cantant i clarinetista Carola Ortiz canta al dolor i el patiment, però també a la bellesa i la sensualitat, de les dones del passat en el seu tercer disc, ‘Pecata Beata’

Guillem Vidal

De ben petita, Carola Ortiz va quedar marcada, a la Nova Jazz Cava de Terrassa, pels concerts de big bands com la del trombonista John DuBuclet o de formacions d’alta volada com la de Jorge Pardo, Carles Benavent i Tino DiGeraldo. “Si marxava era perquè, amb el fum del tabac, m’hi ofegava, no pas perquè la música no m’agradés! De fet, em va impactar moltíssim!”, recorda amb entusiasme. Dècades després, Ortiz (Terrassa, 1986), filla de pare músic de jazz i mare dedicada al món del teatre, és un dels noms que expliquen l’auge a Catalunya de veus a la recerca d’un discurs propi per via, molt especialment, de la tradició.

Carola Ortiz és cantant però també clarinetista. “Sovint es parla de mi només com a cantant, però la veritat és que faig moltes col·laboracions com a clarinetista, sobretot el clarinet baix, que hi ha poca gent que el toqui”, explica. Prové de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus, que, entre altres virtuts, té l’honor d’haver estat un veritable campus universitari per a cantants com Sílvia Pérez Cruz, Judit Neddermann o Anna Ferrer. “El pas per Coetus em va marcar, sens dubte, un abans i un després en això de treballar amb la tradició”, reconeix. “Potser en els meus dos primers discos [força més jazzístics i marcats pels seus viatges arreu del món, amb influències, fins i tot, de l’Índia o el Brasil] això havia quedat més amagat, però en aquest, el tercer, ha aflorat de cop”, indica.

Aquest tercer disc, un canvi prou significatiu de rumb en la trajectòria de Carola Ortiz, es diu Pecata Beata (Segell Miscroscopi) i és una mirada al “dolor, patiment, foscor” que va perseguir les dones del passat. “Hi ha moments de bellesa i sensualitat, però si mires les nostres ancestres, des de les que eren cremades per bruixes fins a les que esperaven el marit que havia anat a la guerra, el dolor i el patiment no els pots obviar. Aquest oxímoron, Pecata Beata, de fet, reflecteix aquesta dualitat, aquesta estigmatització que a les dones sempre ens ha perseguit”, precisa Ortiz, que amb un gust per la literatura conreat sobretot en sobretaules poètiques amb la seva mare, Montserrat Rodó, i una amiga de les dues, Mercè Oliveras, va decidir-se a musicar per al disc textos d’autores com Mercè Rodoreda (Sirena), Maria Mercè Marçal (Avui les fades i les bruixes s’estimen) i Víctor Català (Cant de Juliol), així com també d’escriptores de la seva mateixa generació com Rosa Pou (Ala, bat! Sí, adeu) i Anna Gual (Corro per la nit). “Ho vam començar a gravar amb quartet de corda i volia fer un treball més jazzístic i contemporani, però al final vaig adonar-me que les cançons, aquesta vegada, demanaven un vestit més de cantautor i més detallisme”, explica Ortiz, que s’afegeix també al seguit de cantants que han fet seva la tradicional El testament d’Amèlia i que, en el disc, figura també en els crèdits com a productora musical, un càrrec que, desgraciadament, sembla que sigui exclusiu dels homes. “M’encantaria ser-ho també d’altres artistes”, proposa convençuda. “Crec que, en els discos, tinc ja molt clar allò que funciona i allò que no.” Carola Ortiz presentarà Pecata Beata divendres vinent al Centre Artesà Tradicionàrius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALT

Arriba la segona edició del Festival L'Inevitable

SALT
cultura

Comencen les obres d’ampliació del Teatre Auditori Felip Pedrell

TORTOSA
novetat editorial

Verdaguer, l’autor català més biografiat

Barcelona
Crítica

Set de... coherència

TRADICIONS

El Ple de l’Ascensió aprova la celebració de La Patum de Berga

BERGA
Llagostera

El Festival Espurnes viu la seva edició de més èxit

Llagostera
CULTURA

Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Música

‘Zorra’ no convenç i situa Espanya a la cua d’Eurovisión 2024

Malmö (Suècia)
La crònica

Blanes estén una catifa vermella