L’òpera veïna

La distància entre el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Romea és mínima. Per això, fa uns dies, el director artístic del local històric del carrer Hospital, Josep Maria Pou, s’oferia a poder compatibilitzar programació lírica amb la teatral a la seva sala. Ara obriran el seu fossat, després de mitja dotzena d’anys, per programar novament òpera amb el cicle Barcelona Òpera Rossini Festival, de la mà dels Amics de l’Òpera de Sarrià. Fa unes setmanes, des del Liceu, ja s’advertia la possibilitat de sumar còmplices a l’escenari del Liceu i a reimpulsar els encàrrecs d’òpera contemporània. Víctor García de Pomar advertia que es volia jugar amb tots els agents possibles, a favor de l’òpera. S’hi referia abans que es fes pública la incorporació del Liceu al projecte de l’Hermitage.

Sarrià i Romea. El Teatre Romea també té un vincle amb aquesta sala del cor de Sarrià. No és casual la semblança de l’una amb l’altra: la reforma de l’auditori de Sarrià la va dirigir el fill del mestre d’obres que havia assumit la revisió del Romea (de majors dimensions). Pou ja augurava estabilitat al festival pels propers anys, i aspira a poder augmentar la periodicitat d’aquest festival en els pròxims anys. I incloure la dieta gastronòmica (l’altra gran aportació de Rossini) en la programació del Romea, que enguany no s’ha pogut dur a terme per les restriccions de la Covid.

Són només dotze dies reservats per a la proposta de l’òpera de Sarrià, però molt ben aprofitats. Avui el divulgador més mediàtic de l’òpera a Catalunya, Ramon Gener, fa arrencar el festival amb una conferència sobre Rossini. Dijous serà el crític Javier Pérez-Senz el que moderi un col·loqui en el qual Eduard Giménez, Dalmau González i Raúl Giménez comparteixen la seva passió i experiències amb el compositor de Pesaro (18.30 h). Divendres, en la sessió de descans de la funció de L’occasione fa il ladro (programada per dijous, dissabte i diumenge) es presenta Rossininana, un recital a càrrec de Serena Sáenz (soprano) i Carles Pachón (baríton), acompanyats al piano per Anna Crexells. Interpreten en aquest recital peces de concert i àries i duets semirepresentats, de temàtica humorística i amorosa, escollits entre els personatges còmics i lírics del catàleg rossinià. També inclouen alguna peça de Mozart juvenil, que Rossini admirava. Xavi Dora, coreògraf i director d’escena, farà una aproximació a les posades en escena de Rossini (dijous 17, precedint el segon títol La scala di seta (del 17 al 20 de juny).

Les òperes bufes són divertides peces líriques, de curta durada (una hora i mitja) que són ideals per iniciar-se en l’òpera, indiquen els promotors. Aquests dos títols s’han pogut veure, fa unes setmanes, en la temporada al Teatre de Sarrià. Calixto Bieito ja va provar d’incorporar l’òpera a la seva programació (portant peces pròpies estrenades arreu d’Europa i impulsant adaptacions dels Miquel Lumbierres, com a llibret d’una òpera), però no hi va reeixir.