Santi Roca i Discos Erato
A més de discos, Erato també venia encens i “fundas para LP”, o sigui, “para la picha”
Dilluns passat va morir Santiago Roca i Costa, també conegut com a Roca-Delpech, el cognom compost que va voler heretar, a més de la vocació artística, del seu pare, Jaume Roca i Delpech. En Santi va ser un gran pintor, però també tenia altres inquietuds: el 7 de juliol del 1969 va obrir amb la seva companya de vida i aventures, Teresa Roitg, la botiga de discos Erato, al fons del carreró on hi ha la porta del darrere del bar El Sol. Llavors aquell carrer minúscul es deia Álvarez i ara Germans Busquets. El maig del 1973, Erato es va traslladar no gaire lluny, a la plaça del Vi, fent cantonada amb el carrer d’Abeuradors, on es va consolidar com un espai de trobada per als amants de la música menys convencional, sovint portada directament des de Londres, ciutat a la qual en Santi viatjava a la recerca no només de discos sinó també d’inspiració i de llibertat. “Erato és com un petit trosset de Londres dintre d’una Girona encara fosca i conservadora”, s’afirma al web de Plastic Store , la botiga hereva d’Erato, encara que ja no s’hi venguin discos. Un amic torroellenc recorda que, quan venia al metge a Girona amb la seva mare, la visita incloïa sempre un esmorzar a la granja L’Antiga i, tot seguit, una escapada a l’Erato per comprar algun disc, entre flaires de pàtxuli, un aroma que encara associa a aquella botiga vocacionalment hippy, on es van acabar venent també guitarres i accessoris per a tocadiscos, encens, arròs integral i preservatius o “fundas para LP” o sigui “para la picha”, com rememorava Roca en el llibre Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60, de Fredi Faure i Xavier Juanhuix. A la Discothèque Erato, perquè així es deia al principi, es podien trobar tot tipus de música, des de The Beatles, el gran referent musical d’en Santi –la Teresa era més de Stones–, fins al rock simfònic i progressiu que triomfava a l’època, passant per Leonard Cohen o Simon & Garfunkel: a les fotos antigues que hi ha al web de Plastic Store es veuen les caràtules del Recent songs del primer i de Parsley, Sage, Rosemary and Thyme dels segons. I també hi va arribar el punk: “El primer disc que realment em va impactar va ser el single de Sex Pistols God Save The Queen. Vaig anar a comprar-me’l expressament a Discos Erato de Girona”, explicava el banyolí Lluís Costabella (Kitsch) al llibre Tocats de l’ala: Història oral del rock català, d’Oriol Rodríguez. Erato també és història sonora.
