La platja de Shyamalan

Una família arriba a un luxós resort d’una illa tropical, és rebuda amablement pel director i convidada, l’endemà, a passar el dia en una platja secreta i exclusiva amb un petit grup de turistes. Els que coneguin el cinema de Shyamalan, i en particular les seves incursions al gènere de terror (El sexto sentido, El bosque, La jove de l’aigua, Los visitantes...), segur que no n’esperaran res de bo, del començament de Tiempo , que s’estrena avui als cinemes. No s’equivoquen: aviat el mar treu el cadàver d’una jove, una àvia mor, els nens comencen a créixer com si passessin anys en lloc d’hores...

El nou projecte de M. Night Shyamalan, després de completar la seva particular trilogia de films de superherois formada per El protegido, Múltiple i Glass (Cristal), té l’origen en un regal que li van fer les seves filles: la novel·la gràfica Castillo de arena (2011), de l’escriptor francès Pierre Oscar Lévy i l’artista Frederik Peeters. De seguida va veure el potencial d’una història que combina drama, ciència-ficció, crítica social i terror, i proposa reflexions sobre el pas del temps i sobre com, on i amb qui volem passar les nostres vides. “Volia que els espectadors se sentissin com si estiguessin veient un capítol de dues hores de La dimensió desconeguda, que a mi m’encanta –explica Shyamalan als textos promocionals del film–. Volia evocar aquesta sensació d’estranyesa, de tractar d’entendre el que està passant. Volia que el públic no se sentís fora de perill en cap moment i que tractés tota l’estona d’aclarir una cosa, després una altra i una altra, com els personatges de la pel·lícula.”

M. Night Shyamalan va fer precedir la projecció de premsa del film amb una gravació que apel·la a gaudir el cinema “en pantalla gran i envoltats de gent”. Ha donat a Tiempo una estructura de film de terror, amb gent atrapada i un degoteig de víctimes, però adaptada a les grans audiències, sense gaires ensurts ni excessos de sang i fetge. A més de La dimensió desconeguda (The twilight zone), el film fa pensar també en la sèrie Perdidos, amb la gent atrapada en un paisatge idíl·lic i sotmesa a fenòmens inexplicables. No hi falta, però, un gir final que és marca de la casa de Shyamalan. El mexicà Gael García Bernal encapçala un repartiment que inclou també el britànic Rufus Sewell i la luxemburguesa Vicky Krieps.