Variació dels temes d’una cineasta

Pot considerar-se que a la novel·la Asa ga kuru (Madres verdaderas), de Mizuki Tsujimora, Naomi Kawase hi ha trobat tots els seus temes (també se’n podria dir les seves obsessions, tan lligades al trauma d’haver sigut abandonada de nena pels pares i haver estat adoptada per una bestia, com a partir d’un moment relacionades amb l’experiència de la maternitat) desenvolupats des de fa trenta anys tant en documentals com en ficcions que, fins en aquesta ocasió, són d’escriptura pròpia: la maternitat i la filiació, junt amb els sentiment de la pèrdua, el dol i l’absència que afronten bona part dels seus personatges, cada cop més destinats a una reconciliació entre ells, amb la vida i la naturalesa, que la cineasta japonesa filma com una cosa sagrada amb un lirisme que crea belles imatges, però que pot arribar a embafar.

Tanmateix, tot i la identificació amb el seu contingut, aquest material aliè potser crea un relatiu distanciament amb elements d’intriga i de certa crítica social no gaire propis de la cineasta. L’estructura narrativa parteix d’una situació (un matrimoni benestant s’inquieta perquè el seu fill ha sigut acusat per un nen d’haver-lo fet caure del gronxador de la guarderia) per construir-se com una mena de capsa que conté històries relacionades que, a través de flash-back, van obrint-se una darrere l’altra. És així que sabem del procés d’una adopció, d’una adolescent embarassada a qui la seva família obliga a renunciar al fill, d’un intent desesperat de xantatge al matrimoni adoptiu. A vegades hi ha una certa confusió narrativa, però allò clar és que Kawase retorna a la maternitat, sigui biològica o d’adopció, a la pèrdua i el dol. També a la reconciliació humanista.