Zum-Zum Teatre té només 27 anys de vida però ha actuat a Fira Tàrrega una dotzena de cops, com a mínim. Ramon Molins, l’únic que es manté de la companyia original en actiu, ja corria per Tàrrega de ben jove, com a espectador. En aquestes quatre dècades, la fira s’ha anat transformant i ha anat arraconant allò més familiar: “Hi ha una desproporció molt gran entre els espais de negoci que el teatre familiar porta a Tàrrega i la quantitat d’espectacles que s’hi programen”, es lamenta. Però continuen volent-hi figurar perquè “és un bon accelerant i afavoreix la venda d’un espectacle”, tot i que al darrere calen hores de seguiment de gestió durant les setmanes següents a la fira.

Avui, la fira respira una molt bona salut perquè ha sabut pivotar sobre les seves cendres. Ha sabut valorar de nou el teatre de carrer (arraconant molt l’animació) i ha trobat un filó amb els espectacles en llocs insòlits. Molins admet que Tàrrega s’està convertint en un “festival de tendències”. Al director de Zum-Zum Teatre li sap greu, però, que això hagi comportat que “el teatre de text ja s’hagi quedat sense fira, i alguns formats de teatre de carrer pràcticament també”, quan als anys 80 i 90 era un mercat que ho abraçava tot, fins i tot concerts de música del nou rock català.

Tàrrega ha esdevingut coproductora gràcies al programa de suport a la creació que ja va engegar Jordi Colominas (i que Jordi Duran reimpulsaria). Ara, Anna Giribet continua donant el principal impuls a nous creadors emergents. Zum-Zum, però, també va trobar un suport “important” en el seu espectacle Hippos, uns hipopòtams que ballaven al carrer despreocupadament i que reivindicaven el respecte a la diferència.

Molins no aprova el derrotisme i està convençut que aquest format inusual de Fira Tàrrega continuarà sent d’èxit: “La festa i les ganes són actitud! El públic, tant el professional com el no professional, té ganes d’espectacles i vol que la cultura tiri endavant. Durant tota la pandèmia s’ha demostrat que el públic ha estat un còmplice imprescindible.” Molins creu que tot el públic agrairà l’esforç per recuperar una fira presencial que no es va poder fer el 2020.

Zum-Zum Teatre és una de les companyies veteranes que continuen en actiu. Altres reincidents com ara Sèmola Teatre, Sarruga, Artristras, Comediants o la Fura dels Baus han desaparegut o s’han acabat distanciant molt de Fira Tàrrega. Per Molins, la clau de la longevitat artística és “ser fidels a una idea, a un propòsit. Nosaltres fa 27 anys vam decidir fer teatre per a adults i adultes a partir de 4 anys.” La base per poder mantenir-nos actius és construir un repertori ampli disponible al públic durant un grapat d’anys: “Ara tenim vuit espectacles al repertori que es poden fer en qualsevol moment, això fa que les produccions, les inversions, les estructures... siguin més sostenibles.” Aquest repte és pràcticament impossible per a una companyia de teatre per a adults; “Algunes de les que ho eren s’han convertit en productores. Potser és que es va apostar més per la línia de fer projectes en lloc de pel repertori. Costa mantenir una estructura estable sense tenir repertori i costa tirar endavant una bona producció sense una estructura estable.”