Art

De les oficines al museu

La col·lecció d’art dels laboratoris Salvat celebra el seu 25è aniversari amb una exposició a Can Framis

La família Peris compra cada any una obra de gran format d’un artista català o espanyol

El despatx de Javier Peris, propietari dels laboratoris Salvat, està presidit per una pintura de gran format de Julio Vaquero, Sota llums de neó. I d’aquí no es mou si no hi ha una ocasió especial per fer-ho. Ni aquesta ni cap de les 26 obres de la col·lecció de la Fundació Salvat que decoren les oficines de l’empresa. Van sortir a l’exterior per primera vegada fa cinc anys, amb motiu del 60è aniversari de la firma i del 20è de la posada en marxa d’aquest fons artístic, i es van exposar durant tres únics dies a la Llotja de Mar. Ara, tindran visibilitat pública una mica més de temps, fins al 19 de setembre, al Museu Can Framis de la fundació d’un altre farmacèutic i apassionat de l’art, Antoni Vila Casas.

L’excusa és que fa un quart de segle que la família Peris va adquirir la primera peça, un Albert Ràfols-Casamada amb què van felicitar el Nadal a treballadors, clients i amics. Aquest va ser l’estímul per forjar, en principi d’una manera poc premeditada, la col·lecció: desitjar unes bones festes sense haver de recórrer al típic símbol cristià.

Després de Ràfols-Casamada va venir Josep Guinovart, a qui es va fer còmplice, per a la creació de la seva pintura, de la recerca que estava duent a terme la farmacèutica contra l’obesitat mòrbida. Julio Vaquero, el privilegiat del despatx de Peris, va ser el tercer a incorporar-se al fons; Lluís Lleó, el quart; Perejaume, el cinquè; Plensa, el sisè; Vicenç Viaplana, el setè; Frederic Amat, el desè; Ignasi Aballí, el divuitè… I així fins a arribar, el 2020, a l’última aposta, la número 26: una fotografia gegant de la famosa performance que va fer Eugenio Ampudia al Liceu, un concert per a més de 2.000 plantes que substituïen les persones confinades a casa per la pandèmia.

Peris assegura que el que el motiva a comprar cada nova peça no és mai el seu valor econòmic, i a vegades ni tan sols l’artístic. El que més té en consideració és la relació personal que estableix amb els artistes, quan els visita als seus estudis i comparteix amb ells (ells en sentit literal: no té obra de cap dona artista) el procés creatiu. Des de fa dos anys, Llucià Homs és el director de la col·lecció. No és fins a finals de la tardor que es decideix l’escollida d’aquell any; per tant, la del 2021 encara és un misteri. Però no trairà les tres condicions que es marca Peris: ha de ser d’un artista català o espanyol, de gran format i feta aquell mateix any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic