Fratricidi amb pena de mort

Enmig de l’allau de novetats de la represa, l’escriptor andorrà Iñaki Rubio rescata una interessant i colpidora història d’assassinats i de l’última pena de mort al Principal. Morts, qui us ha mort? és la crònica d’unes morts al més pur estil rural.

Estem a l’any 1943, la història és tal com explica l’autor, un crim que en va desencadenar un altre d’encara més abjecte. Un viatge a un temps i a una societat, l’Andorra de començament dels anys quaranta, que “semblen remotament allunyades de nosaltres, però que, ens agradi més o menys, reprodueixen conflictes vigents i que no han deixat d’afectar-nos”.

Mentre Espanya pateix la greu crisi de la postguerra i la repressió franquista, França està ocupada pels alemanys i el seu règim de terror. La crònica reconstrueix l’ambient de l’època i les circumstàncies familiars que van desembocar en l’escopetada de Pere Areny al seu germà Anton, l’hereu de la família. Casa Gastó va perdre el llinatge amb la sentència posterior del Pere, i avui és una masia declarada Patrimoni Cultural pel govern andorrà pel seu valor històric i arquitectònic: entra-hi és fer un salt en el temps cap a una vida al Pirineu de la qual no tenim rastre i que els governs més aperturistes andorrans estan rehabilitant i posant a l’abast de la ciutadania.

Segons explica Rubio: “Aquesta és una crònica sobre l’extinció d’un llinatge, però també sobre la destrucció d’una manera de viure. Els Gastons ens parlen de la injustícia i la pena de mort, però també de la crueltat a què han estat condemnats tots els que no tenen una segona oportunitat a la vida.”

Rubio ha fet una reconstrucció del cas. Valora que “cal que considerem el procés judicial a Pere Areny com un despropòsit inhumà de cap a peus”. La història va acabar amb pena de mort i escarment a la plaça pública de l’assassí, dos dies després que es dictés la sentència. Areny només tenia 29 anys. Rubio ha passat tres anys en arxius per desentrellar una sòrdida història del passat, que no s’havia contat.