CRÒNICA
Una matrioixca musical
Di-versiones, més que un grup, ja s’assembla molt a una matrioixca, plena de sorpreses constants
A l’estiu, tota cuca viu. Bé, això diuen. Sí, és veritat que vivim temps estranys. Però el que és cert és que l’estiu mediterrani invita a gaudir, i molt. Molts dels grups musicals que fan versions, aquells que toquen en festes majors, terrasses de càmpings, hotels i actes organitzats per entitats, ho tenen clar. Aquestes formacions ajuden a donar llum i color als estius, més enllà dels grans i il·lustres festivals. Dit això, un dels referents gironins de les versions és, sens dubte, l’icònic grup Di-versiones, que, més que un grup, ja s’assembla molt a una matrioixca, sempre plena de sorpreses.
Per això, aquest grup gironí ha volgut oferir aquest estiu de nou un espai per gaudir en família, en un entorn pensat per a l’evocació. Aquest cap de setmana, com si estiguessin viatjant en un DeLorean equipat amb un condensador de fluzo, i com si fóssim el Martin McFly i el Dr. Emmett Brown, Doc, ens hem pogut transportar a Diverland, Ciutat de Di-versiones, el festival familiar organitzat per l’Orquestra Di-versiones i U98 Music, al Càmping Internacional de Calonge, un dels projectes més reeixits d’aquesta matrioixca musical.
Albert Fort, un dels membres del grup organitzador de Diverland, explica que la idea ha estat sempre oferir un espai amable on recordar els anys vuitanta i noranta del segle passat, la seva cultura, a través de la música i el cinema. Qui no recorda Els Goonies? Ahir el trenet, batejat amb l’evocador nom de Barrio Sésamo, feia un tour pel càmping, mentre els músics tocaven a l’escenari, amb una desfilada de formacions de la talla de Tarraco Surfers, The Blackiss, Orelles de Xocolata, The Best Of, Big Mouthers, Little Mouthers i Robert de Palma DJ. Tot era diversió, des de la Diverpaella per recuperar forces fins als tallers de maquillatge a ritme de Mecano –però sense la piràmide maia de Nacho Cano–, més un bingo amb mentalitat freaky i personatges de pel·lícules. Tot plegat permetia als pares evocar als fills un temps de videoclubs, cintes de casset i carpetes folrades amb fotos de Leonardo DiCaprio. Fort destaca que la primera edició va ser èxit absolut, la segona es va suspendre per la Covid i aquesta, que hauria estat la tercera, s’ha fet amb el 50% de l’aforament, només amb residents al càmping. Un format que, segons Fort, ara caldrà valorar. Per això, esperem que la diversió de Diverland torni, com les cuques, a viure de nou l’estiu vinent.
