Música

Marco Mezquida: “El Sunset mereix un monument”

El gran pianista menorquí presenta dissabte l’últim disc gravat amb el seu trio, ‘Talismán’, a l’Auditori de Girona

“Al Sunset, hi he tocat moltes vegades, una vintena com a mínim. Si jo visqués a Girona, hi aniria cada setmana, perquè és un local molt agradable i acollidor, un d’aquells locals que realment creen afició i que afavoreixen que hi hagi una veritable escena de músics. Mereix un monument”, diu Marco Mezquida (Maó, 1987), que aquest dissabte torna a Girona, però no per actuar al seu estimat Sunset Jazz Club, sinó a la sala de cambra de l’ Auditori de Girona (20 h, 18 euros), en el concert que obre la nova temporada musical d’aquest equipament.

L’energia que desprèn el pianista menorquí és gairebé tan gran com la seva creativitat: combina la seva recent paternitat amb diversos projectes que omplen la seva agenda de concerts: els concerts amb el seu trio s’alternen amb els que fa amb Sílvia Pérez Cruz i la seva Farsa Circus Band o amb el guitarrista flamenc Chicuelo, però també com a membre del Gonzalo del Val Quartet o simplement tot sol. El 9 d’octubre tornarà a interpretar la Rhapsody in Blue de Gershwin al Palau de la Música, amb la Simfònica del Vallès, com ja ho va fer a Torroella, i el 27 del mateix mes farà un concert amb intel·ligència artificial a l’Auditori de Barcelona, dins del Sónar. “Estic content perquè, des de fa un parell d’anys, estic molt centrat en els meus propis projectes, al marge dels concerts amb la Sílvia i amb Gonzalo del Val. I concerts com el de Gershwin i el del Sónar poden semblar antagònics, però per a mi formen part de la mateixa paleta de curiositats i inquietuds”, explica Mezquida.

En aquesta temporada de l’Auditori de Girona, Marco Mezquida comparteix programació amb dos amics que hi actuaran més endavant: el bateria Ramon Prats –van compartir el trio MAP– i el contrabaixista Manel Fortià, amb qui va gravar en duet el disc My old flame. “Un banyolí, un cassanenc i un menorquí han de tenir un lloc per trobar-se i aquest lloc va ser l’Esmuc: un centre que marca un abans i un després en el nostre desenvolupament com a músics, amb una formació universitària.”

Després del Talismán que presenta dissabte a Girona –un treball molt personal, que combina sonoritats modernes i populars, mediterrànies i ibèriques–, Marco prepara un nou disc per al seu flamant trio, que sortirà al març: Sonajero Suite. Autèntic orgull de pare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda