Arts escèniques

Crítica

òpera

Ariadne, més prosaica que poètica

El muntatge de Katie Mitchell no contribueix a la gran lliçó moral de l’obra

No s’equivoca, Josep Pons, director musical de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, quan, en una entrevista que hi ha en el programa de mà de l’Ariadne auf Naxos de Richard Strauss i que acaba d’inaugurar la temporada liceista, assenyala la plena vigència de la reflexió que hi ha al darrere d’aquest títol. En efecte, reflexionar sobre els objectius de l’Art en majúscules, de l’habitual apoderament que en fa la burgesia i la classe dirigent o desxifrar la utilitat de l’òpera van molt més enllà del permanent horitzó raquític de tan sols voler vendre entrades o de fer campanyes de promoció que són un insult innecessari a la intel·ligència dels nostres joves. Implícitament, Ariadne és també una calibrador magnífic per saber l’estat de salut artístic d’un teatre i, certament, després d’haver escoltat i vist el resultat, cal obrir portes, serenament, a la reflexió. Que Pons és un gran constructor d’orquestres no és una opinió, és un fet. Altra cosa és que aquest perfil s’ajusti per a un títol com el d’aquesta òpera straussiana que necessita de màgia, fluïdesa en el discurs i no tan sols d’un ordre sonor que és el que vam trobar-nos.

Aquest suport orquestral poc poètic va afectar en la coordinació amb els solistes, on vam trobar-nos una esplèndida Samantha Kankey (compositor), una Miina-Lisa Värelä (Ariadne) amb un gran instrument vocal i una poc més que correcta Zerbinetta d’Elena Sancho, mancada de més enginy. Sense caure mai en els terrenys de cap desastre, sí que és veritat que no vam sortir amb la commoció que se n’hauria després d’escoltar una mostra més d’un compositor que no dubtava que les seves obres provenien d’un estat inspirat produït per la Font de la força eterna i infinita. Tampoc hi va ajudar el prosaic muntatge de Katie Mitchell, que funciona però no contribueix a la gran lliçó moral de l’obra: assolir que els nostres patiments no siguin mai en va.

Ariadne auf Naxos
Liceu, 22 de setembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda