Ciència-ficció existencialista
Laura Huerga, editora de Raig Verd, feia tres anys que tenia l’original d’Un final, de Josep Pons Sansaloni (Ferreries, 1992), a les mans, però els processos d’edició i la pandèmia han endarrerit la publicació fins ara. “La trama passa en un futur no definit, en un lloc no definit, habitual en el gènere de la ciència-ficció; la gent no viu, sobreviu en un món amb una pluja àcida d’origen desconegut que el va consumint”, resumeix l’editora.
Els capítols alternen la feina d’una científica que busca obsessivament millorar unes pastilles que aporten experiències individuals i un vell, a l’exterior, que busca com sobreviure. “Volia acció, intriga, profunditat i interpretacions múltiples del que passa; estic satisfet del resultat”, afirma l’autor.
Manipulació informativa
L’obra és una distopia en què es critica “la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l’individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l’excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural...)”. Un final és “un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció”.
Sansaloni és un escriptor “de costums rutinaris”, escriu cada dia i “sovint amb el mòbil”. La segona novel·la ja la té l’editora damunt la taula.
