La premsa de casa

No és un fenomen exclusivament català, però sí que és cert que a Catalunya la premsa comarcal ha tingut un pes específic molt important. Ha estat així ja des de finals del segle XIX i principis del XX, fins la culminació de l’època republicana i l’aturada en sec del 1939, però sobretot a partir de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, el 1979. És aquesta història la que reconstrueix l’historiador Lluís Costa, professor de la Universitat de Girona, al llibre Premsa comarcal. La memòria de la vida quotidiana de Catalunya, publicat per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal ( ACPC ) per celebrar els seus quaranta anys d’existència. Aquest aniversari es va començar a celebrar el 19 de setembre amb un acte al Gran Teatre del Liceu, amb la presència del president de la Generalitat i la presidenta del Parlament –que també han escrit les salutacions del llibre–, i la previsió és celebrar una dotzena d’actes més repartits per tot Catalunya i vinculats a diferents mitjans locals i comarcals, que serveixin també per presentar el llibre arreu del país.

En el seu exhaustiu treball, Costa fa una relació detallada de les publicacions adherides a l’ACPC l’any 1981 i també de les que ho estan actualment. Són 148 diaris i revistes de periodicitat i temàtiques diferents, inclosos mig centenar de digitals: la novetat més evident respecte a la llista de fa 40 anys. En paper o en digital, “som la marca original de la premsa de proximitat, de la premsa de quilòmetre zero, de la premsa del territori; som, en definitiva, gent que estima i valora la seva història, cultura i tradicions dels seus pobles i comarques, i aquesta és la nostra raó de ser i d’existir”, escriu en la presentació del llibre l’actual president de l’ACPC, Francesc Fàbregas.