La rua de les formigoneres

L’artista Antoni Miralda (Terrassa, 1942) fa deu anys que té el seu taller al Poblenou i, com tots els veïns del barri, està avesat a ensopegar contínuament amb formigoneres, el senyal més inequívoc dels llocs que estan en construcció. La imaginació desbordant d’aquest creador que ha fet del menjar l’aliment principal del seu art serà la gran aliada de l’onzena edició del festival d’arts lumíniques Llum BCN. Miralda l’inaugurarà el 4 de febrer amb una rua que encapçalarà un camió formigonera transformat en un “simbòlic estómac que està metabolitzant el barri”.

El vehicle començarà a desfilar pels carrers quan ja serà fosc. L’acompanyarà un seguici de “formigonetes, motos (Harley Davidson) i personatges il·luminats i d’altres enlluernats” que aniran fent parades, “i ofrenes”, a espais singulars del passat, del present i del futur del Poblenou. La formigonera del Poblenew. Balada per a un estómac és el nom que Miralda ha posat a aquesta performance que, segons avança, serà l’embrió d’un projecte més gran que prepara.

El recorregut acabarà, precisament, al taller de l’artista, al número 88 del carrer Joan d’Àustria, un temple de fantasia il·limitada que deixa bocabadat a qualsevol. Abans, la cercavila haurà “saludat” algunes de les tretze instal·lacions que configuren el programa del Llum BCN, un esdeveniment que l’Ajuntament promou com un laboratori per assajar nous vincles entre l’art, la ciència, la tecnologia i la societat. Des de fa uns anys, el feu d’aquest experiment és el mutant Poblenou.

L’onzè Llum BCN arriba només quatre mesos després que se celebrés el desè. L’edició passada va ser traslladada de les dates habituals per culpa de la pandèmia, i fins i tot llavors es va ser molt curós, privilegiant les reserves de les entrades. Ara no caldrà, però sí que es controlarà rigorosament l’aforament. A més, per esponjar l’assistència, s’ha ampliat l’horari, que queda així: divendres 4 i dissabte 5, de sis a dotze, i diumenge 6, de sis a onze.

L’oferta és àmplia i els atractius, múltiples. El cap de cartell internacional és el fotògraf nord-americà Trevor Paglen, que folrarà la façana del Disseny Hub (Dhub) amb un monumental mural interactiu connectat a un sistema d’intel·ligència artificial que classifica els rostres humans amb paràmetres absurds i, el més perillós, condicionats per prejudicis (racistes, misògins...) El públic d’aquest Llum BCN té més opcions participatives. Una d’insòlita és que podrà decidir a través d’unes tauletes la composició lumínica de la Torre Glòries. La seva presència també serà determinant per activar les dues llengües inflables que Raúl Goñi posarà a sobre de l’edifici de la Casa de les Lletres: com més gent detectin, més s’il·luminaran.

El col·lectiu Tundra, de Sant Petersburg, promet amb un artefacte que tradueix el so ambiental en hologrames (sala vidriada del Dhub). Mariona Benedito + Cube.bz posaran al límit la percepció visual en un muntatge que un cartell avisarà que no és recomanable per a tots els públics (carrer Castella, 5). I, més digerible, Jordi Canuda servirà la xocolata que anirà desfent en directe un focus d’alta potència (jardins de Ca l’Aranyó).

Novetat d’aquesta edició: una obra tindrà més permanència que els tres estrictes dies del festival. És una peça de Domestic Data Streamers que aborda l’angoixant allau d’informació en l’era de les xarxes socials. Es podrà visitar durant tot el mes de febrer al Dhub.