Una vida al servei de l’arquitectura

Savi, treballador, exigent, conciliador, sensible. I culte, molt culte. Són només alguns dels molts adjectius que aquests últims dies hem pogut llegir als diaris i a les xarxes i que han servit per descriure Lluís Comerón, el nostre exdegà i actual president del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), que va morir de manera sobtada i abrupta el 25 de gener, amb només 61 anys i una llista encara molt llarga de projectes per tirar endavant.

Bon arquitecte, gran polític, home bo i millor amic, Comerón deixa un llegat immens a l’arquitectura i els seus professionals. La seva és una trajectòria marcada per l’ambició, la coherència, la vocació, la il·lusió, el compromís, la dedicació i el servei públic.

“Benvinguts a la casa dels arquitectes i l’arquitectura”, arrencava sempre fos quin fos el públic que rebia al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: polítics, periodistes, arquitectes o ciutadania. Perquè, per Comerón, l’arquitectura no s’entenia sense els arquitectes que l’havien feta. Per això, sempre va treballar des del convenciment que calia protegir els professionals, les seves condicions laborals. Que era indispensable, també, valorar l’arquitectura com a patrimoni, com allò que som i ens defineix. I que calia dur a terme una gran tasca divulgativa per explicar-ho molt i molt bé.

Comerón va agafar les regnes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en un moment molt delicat, el 2010, enmig d’una crisi que havia colpejat enormement el conjunt del país i, especialment, la professió. Però el repte de reflotar la institució no li era aliè i va treballar incansablement perquè els arquitectes es formessin i trobessin nous espais professionals on desenvolupar la seva carrera i perquè l’arquitectura fos concebuda com el que és: un bé d’interès general al servei de la societat.

La llei d’arquitectura que el Parlament de Catalunya va aprovar el juny del 2017 i la llei de qualitat de l’arquitectura, que el Consell de Ministres va aprovar fa només uns quants dies, porten la seva firma, i totes dues reivindiquen l’arquitectura com a element decisiu en la construcció de les societats del segle XXI, amb espais públics de qualitat sempre amb les persones al centre. A més a més, conscient del temps en el qual vivim i dels reptes socials que tenim al davant, Comerón també va impulsar el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, l’objectiu del qual era promoure la rehabilitació dels nostres edificis i ciutats, per caminar al mateix ritme que Europa i donar resposta al canvi climàtic, la crisi energètica i els canvis demogràfics.

La Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona del 2026 i el Congrés de la UIA, pels quals va treballar intensament els últims anys, serviran per honrar el seu llegat i convertir l’arquitectura en l’epicentre de les reflexions i els debats socials, econòmics i culturals del moment. Un moment que, sens dubte, també ens farà mirar enrere, amb nostàlgia, cap al Congrés d’Arquitectura del 2016, una altra de les grans fites assolides com a degà.

La teva, Lluís, és una pèrdua incalculable, no només per al COAC, sinó també per al col·lectiu dels arquitectes i per a tots aquells amb qui vas compartir amistat, feina i projectes. El teu adeu arriba quan encara quedaven moltes coses per fer. Quan encara tenies molt per oferir. La dels arquitectes i l’arquitectura serà sempre casa teva. I t’hi enyorarem, indubtablement. Descansa en pau, Lluís.