Viatge amb una família iraniana

La família que protagonitza Hit the road ja ha sortit a la carretera quan comença aquesta primera pel·lícula de l’iranià Panah Panahi, fill de Jafar Panahi, constantment víctima de la repressió del règim del seu país. De fet, la idea de la fugida palpita en el film, tot i que aquest amaga els motius del viatge que emprèn la família formada per un home amb una cama enguixada tan bonhomiós com remugador, una dona amb un estat d’ànim sensible i els dos fills de la parella: un nen entremaliat i cridaner en contrast amb el seu germà gran, tan silenciós; s’hi podria afegir un gos malalt objecte de l’atenció i la preocupació d’aquests viatgers amb un destí desconegut per als espectadors.

Durant el trajecte, mentre travessen terres desèrtiques i zones muntanyoses càlidament verdoses, ensopeguen amb un ciclista, conversen amb uns pastors, fan acampada amb altres famílies...

El viatge en cotxe, la temporalitat i un cert misteri fan pensar en l’enyorat Kiarostami, una inspiració tan visible com ho és la de Jafar Panahi, que també ha transitat cinematogràficament per carreteres mentre ha exercit una crítica política que el seu fill assumeix sense fer-ho explícit.

Hit the road comença en un registre pròxim a la comèdia costumista, amb les baralles entre els membres de la família, però va convertint-se en una faula sobre el malestar del país i les seves conseqüències. Això mentre va adquirint un caràcter poètic amb la manera de filmar el paisatge i la llibertat per fer-hi aparèixer el meravellós, com ara en el bell moment en què el pare i el fill petit resten suspesos en un cel estelat. Paga la pena acompanyar amb la mirada aquesta família iraniana en el seu viatge.