Recollir l’esperit del que es fa
Divendres el cantautor Enric Hernàez farà 65 anys. Ho celebra amb un nou disc, 10 cançons, un treball intimista gestat durant la pandèmia, i amb la col·laboració dels músics uruguaians Mario Maeso (guitarres i veus) i Álvaro Pérez (percussions), a més d’una incondicional dels seus últims àlbums, Mercè Serramalera, que, a més de cantar en dues peces, ha escrit un dels temes. El van presentar en l’última edició del BarnaSants a la Centre Albareda del Paral·lel.
Enregistrat entre l’Estudi Sonariola i l’Estudi Bonsò, té tots els ingredients marca de la casa: un so nítid i penetrant, la sensació d’eco de les veus i les lletres mil·limètriques sobre tots els racons anímics, que Hernàez ha explorat a bastament. El mateix cantautor, professor del Taller de Músics, explica que “ha estat una producció feta entre amics. En aquests temps en què hem de patir la marxa de massa companys (Amadeu Casas, Joan Eloi Vila, Riqui Sabatés, Ramon Muntaner, Vicente Feliu, Joan Vinyals...) és reconfortant treballar amb gent unida per l’estima i el respecte. Les meves cançons s’han sentit cuidades més enllà de l’indubtable professionalitat.”
Parlem en un cafè de l’Eixample i Hernàez explica les dificultats, cosa que incrementa el valor del treball fet, i encara més en uns temps decididament no poètics. Ho corrobora, però hi afegeix que “ha estat un disc especial, treballat individualment i en grup. Al final és enregistrar el que es fa, recollir l’esperit de la gravació, l’esperit del conjunt. Després pots fer el que vulguis, però les sessions inacabables d’abans quedaven massa fredes. Per mi tocar amb un grup és important i el que hem fet vull que reculli un moment concret.”
