Altres

L’APUNT

Avui som el que vam sembrar ahir

La meva natural tendència a la nostàlgia i a la mitificació em faria dir que en l’època del Saló Diana, de la Cúpula Venus, dels primers concerts de rock (Stones amb Billy Preston; Queen, amb serrellet i faldilletes), Canets (de rock i Cançó); Zeleste, Jornades Llibertàries, festes populars i macroconcerts gratuïts a Montjuïc, Barcelona va ser l’epicentre de la cultura mundial. No. Vam passar de la carència a una mena d’excés lisèrgic. L’esclat d’una cultura d’efervescència adolescent va portar a una normalització de maduresa. Barcelona, actualment, no s’acaba culturalment. Podríem anar a un parell d’esdeveniments cada dia de nivell mitjà alt i de tota mena d’expressions. El passat ens va servir per ser el que som ara. I recórrer a la nostàlgia és negar un present ben viu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes