Oda a la maternitat

Amb totes les entrades exhaurides i el mar de fons, Rigoberta Bandini va eclipsar l’última nit del Festival de Cap Roig d’aquest any. L’artista barcelonina, vestida amb una faldilla de quadres, una samarreta blanca i ulleres de sol, va donar el tret de sortida del concert amb el seu tema In Spain we call it soledad, que ja va fer aixecar de la cadira el públic des de bon començament. A través d’una posada en escena senzilla però cuidada, la cantant va estar acompanyada sobre l’escenari per tres membres de la seva família que també formen part de la banda: Esteban, pare del seu fill i teclista i Juan i Belén, tots dos cosins de l’artista i percussionista i corista respectivament.

El concert, curt però intens (va durar poc més d’una hora) on Bandini es va expressar en català només la primera part i no va fer cap referència a la pausa que va anunciar que duria a terme a finals d’any, van sonar èxits com Que Cristo Baje, The fuck fuck fuck poem o Julio Iglesias així com cançons més noves a l’estil de A todos mis amantes, o Así bailaba, tema que ha sortit aquest estiu amb la cantant Amaia, on adapten la cançó de Los Payasos de la Tele. A més, Bandini també va versionar temes coneguts com el La, la, la de Massiel o Corazón contento de Marisol.

Un dels moments més especials de la nit va ser quan la cantant es va dirigir al públic, agraïda, i va reconèixer que es sentia com a casa perquè la meitat dels que estaven al concert eren amics i familiars. Tot seguit, va sorprendre amb una interpretació de la popular cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol, tot modernitzant-la al pur estil Bandini. Un dels moments més esperats també va ser la cançó de Perra, on els quatre integrants de la banda, juntament amb les tres ballarines, es van posar a ballar de quatre grapes per tot l’escenari. Tot seguit, a través d’un canvi de vestuari força senzill i ràpid, Paula Riubó va a aparèixer sobre l’escenari amb un vel blanc que li tapava la cara mentre sonaven les primeres notes de Ay Mamá. Tot Cap Roig, eufòric, va cantar a l’uníson l’èxit per excel·lència de l’artista, mentre ella, amb un gest dolç i tendre, va tocar la panxa embarassada de la seva cosina Belén que, emocionada, va cantar i ballar al màxim durant tot el concert, proclamant així una oda a la maternitat.