La música en directe reneix

La indústria de la música en directe ha recuperat les xifres anteriors a la pandèmia i, en alguns sectors, les ha ampliat notablement: per exemple, l’assistència a macrofestivals de més de 50.000 espectadors ha crescut en un 45% respecte al 2019, i en el cas dels grans festivals (de 10.000 a 50.000 espectadors), en un 8%. En canvi, en el mateix període s’ha reduït en un 21% l’assistència als petits festivals (menys de 10.000). En conjunt, els festivals catalans han crescut un 22% respecte al 2019.

Aquestes són algunes de les dades que recull l’Anuari de la música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), que analitza des de dues dècades l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L’edició del 2022, presentada ahir, s’ha centrat en el consum cultural en el sector musical, amb una anàlisi de l’impacte dels dos anys de pandèmia, amb dades aportades per empreses, entitats i institucions del sector musical.

Després d’haver tocat fons per la pandèmia, el 2020, la indústria musical catalana va arribar el 2021 a punt d’inflexió cap a la seva recuperació –un 74% més de concerts, un 144% més d’espectadors i un 195% més de facturació que el fatídic 2020–, consolidada de manera contundent el 2022, quan els grans festivals i els principals promotors han aconseguit remuntar les xifres del 2019. “En un context encara de crisi, el sector va aconseguir sobreviure gràcies al suport institucional i a la recuperació de públic de manera generalitzada”, es conclou, però també es recorda que l’Enquesta de Consum de la Generalitat encara projectava l’any passat xifres negatives d’assistència a concerts per la por de la covid.

Un fet destacable és que, per primer cop, l’assistència a concerts en català s’imposa a l’anglès i el castellà, tot i que els festivals han programat menys artistes catalans. També ha caigut en sis punts, del 41 al 35%, i es retrocedeix a xifres del 2017, abans de les campanyes de conscienciació. Curiosament, els estils que més creixen en espectadors són la música clàssica i la llatina. “Per contra, les músiques urbanes perden pistonada.”

Pel que fa a la música gravada, la producció de discos en català va caure un 7%, després de la tendència a l’alça dels dos últims anys, tot i que la producció de discos a Catalunya va créixer un 27%. Els discos cantats en català, totalment o parcialment, que més s’han escoltat a Spotify són els últims de Nil Moliner, Txarango, Arnau Griso, Oques Grasses, Zoo, Alba Reche, 31 FAM, Sopa de Cabra (Ben endins, 30 anys), Manel Navarro i Maria Arnal i Marcel Bagés.