Arquitectura

Comença l’Any Domènech i Montaner

El programa commemoratiu del centenari de la mort de l’arquitecte modernista arrenca a Reus i s’expandirà arreu del país amb exposicions, fires i visites teatralitzades

L’Any Lluís Domènech i Montaner reivindicarà al llarg d’aquest 2023 l’obra de l’arquitecte modernista coincidint amb el centenari de la seva mort. Per difondre el seu llegat s’organitzaran diverses activitats com exposicions, fires, visites teatralitzades o la publicació de novetats editorials al voltant de la figura. El tret de sortida a la commemoració s’ha fet des del Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata de Reus, projectat precisament pel mateix Domènech i Montaner. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l’ha definit com un “geni” que defensava els efectes “sanadors” de la cultura. Les comissàries de l’any, Gemma Martí i Clàudia Sanmartí, han defensat la voluntat de “descentralitzar” els actes.

La majoria es programaran a Barcelona, on hi ha les obres “més representatives”, ha explicat Martí. També a Canet de Mar, on hi té un “lligam personal i familiar”, i a Reus, on va emergir el vessant “intel·lectual” de l’arquitecte. La programació s’ha dividit en tres eixos. En el primer es tractarà tot allò relacionat amb l’arquitectura. En el segon, amb l’àmbit més social i polític, ja que va ser un dels “pares del catalanisme”, ha dit Sanmartí. I, el tercer bloc es fixarà en la projecció europea i internacional de Domènech i Montaner.

A Reus, l’arquitecte va fer un dels seus edificis més emblemàtics, la Casa Navàs, a més de projectar l’Institut Pere Mata, un centre psiquiàtric. La consellera de Cultura ha manifestat que Domènech i Montaner va ser un “pioner” a l’hora d’entendre el “diàleg entre disciplines culturals”. També ha destacat que és un “exponent universal” de la cultura catalana que “transcendeix les nostres fronteres i el nostre temps”.

En la mateixa línia, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha presentat a Domènech i Montaner com un “home de país” i ha destacat la seva “transversalitat” a l’hora “d’assentar les bases” dels segles XIX i XX que van ser “decisius per Catalunya”. Pellicer també ha apuntat el vessant europeu de l’arquitecte “polifacètic”.

Lluís Domènech i Montaner va néixer el 1849 a Barcelona i es va graduar a la Universitat de Barcelona aconseguint el títol de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Després, a Madrid estudiaria arquitectura. Després de treballar en l’editorial familiar, el 1878 va publicar l’article En busca d’una arquitectura nacional on definia el que després s’ha anomenat modernisme.

Pel que fa a la seva faceta política, va formar part el 1882 del Centre Català i va impulsar el Memorial de Greuges. Més tard, va ser president de la Lliga de Catalunya i d’Unió Catalanista. Va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure llibres sobre diverses qüestions històriques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona