Arts escèniques

TEATRE

Iván Morales proposa una excessiva ‘missa Watusi’ al Lliure de Gràcia

‘El día del Watusi’ adapta en 4 hores de representació les 900 pàgines del llibre Francisco Casavella, publicades el 2003

Les entrades ja s’han exhaurit abans de l’estrena

Com va fer Àlex Rigola en l’adaptació del 2666 de Roberto Bolaño. Iván Morales és fidel a l’ordre cronològic dels tres títols (Los juegos feroces, Viento y joyas i El idioma imposible). També planteja una adaptació que fa un viatge amb el protagonista, Fernando Atienza (que defensa l’actor Enric Auquer), i que es banya amb música interpretada en directe (amb la direcció musical de Jordi Busquets) i amb un dispositiu performatiu. El Teatre Lliure convida a una “missa Watusi, som una secta” diu intrigant l’actriu Bruna Cusí. Per a Morales, efectivament, hi ha un cert ritual fins a provocar una catarsi col·lectiva. El día del Watusi es representa, en el seu castellà original, a Gràcia, des de demà, fins al 5 de maig. Ja s’han exhaurit totes les entrades.

Francisco Casavella (Barcelona, 1963-2008) va retratar els barris humils (“el lumpen”) de la capital des de la transició fins poc després als Jocs Olímpics, a partir d’una mirada d’una societat que malviu en feines precàries i que desemmascararà els oportunistes polítics. Si Oriol Broggi va saber captar l’ambient d’El Carmel i les aventis de Marsé en el franquisme dels anys 60 (també a Gràcia, el 2013: Una aventi de Marsé), ara és Morales el que aborda l’univers barroc i alhora decadent de Casavella.

Les tres novel·les, que mantenen una unitat formal, es van unir posteriorment a El día del Watusi. L’any següent Casavella, rebria el prestigiós Premi Nadal per Lo que sé de los vampiros (2008). El día del Watusi ha passat a ser un títol icònic per a una fidel comunitat de lectors que, encara avui, deixen rastre cada 15 d’agost. I és que la peripècia comença aquest dia d’estiu del 1971; el dia que Fernando Atienza veu per primer cop un mort. (“Cuando un muerto te mira a Los ojos, te miran todos los muertos del mundo”, cita de memòria, Auquer).

Les tres parts representen tres moments d’una vitalitat molt concreta, apunta el director. Si la primera part és la potència del concert (que ja es va provar en part en una preqüela dins del Festival Grec, l’estiu passat). La segona part correspon a l’instant de psicodèlia i foscor que es revela la falsedat dels partits polítics. Finalment, Morales llegeix l’assumpció del relat, de mirar en perspectiva l¡’intent de triomfar i el reconeixement de la derrota com l’esgotament un dimecres al migdia després d’una rave maratoniana.

Guillem Balart, David Climent (que també propicia el moviment a l’escena), Raquel Ferri Vicenta Ndongo i Xavi Sáez completen el repertori. Ndongo celebra poder recuperar aquest text que també parla d’una Barcelona que s’ha vist doblement silenciada: per una banda, perquè correspon a la ciutat més decadent; i per una altra, per la controvèrsia de ser una peça escrita en castellà en una escena en què domina el català. Sense intenció de generar cap conflicte lingüístic, reconeix en la mare de Fernando (un dels papers que ella interpreta) les mares que van lluitar perquè eles seus fills tinguessin una educació, com la seva mare real li va permetre a l’actriu, agraeix públicament. Balart, per la seva banda, se sent molt identificat amb l’amic de la infància del protagonista que es dedica a pujar aigua a les barraques de Montjuïc. Per a Cusí, aquesta obra respon molt bé per què serveix al teatre: “a interpretar al servei d’una història” I, en aquest cas, ajudar a Auquer a interpretar el seu Atienza. L’actor protagonista, de fet, celebra una producció carregada de risc i de possibles errors, que la fa molt viva. I que l’esgota: “acabo la funció que em tremolen les mans d’esgotament”. Per a Morales, la sensació que l’envaeix, poques hores abans de l’estrena: És similar a aquella del seu primer muntatge (Sé de un lugar) quan li van dir que no es podia fer el que pretenia a partir de la cançó homònima de la banda Triana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Mor Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA