cultura

Àlbum colombià

La Filmoteca acull la presentació del documental ‘Impunity', que reconstrueix els processos contra la violència dels paramilitars

“El documental no pot impactar en la realitat immediata, és una obra dins d'un mar d'informacions. Però serveix per construir memòria.” Juan José Lozano, cineasta colombià que viu a Suïssa, ha dirigit diversos films sobre les conseqüències de la violència al seu país, i, tot i que no solucionen res, creu que és important fer-los: “M'encanta Patricio Guzmán quan diu que el documental és per a un país el que un àlbum de fotos és per a una família, i a Colòmbia ens falten moltes fotos –afirma en una entrevista a aquest diari–. Per això cal ser molt rigorosos en termes d'imatge, estar més a prop del cinema que del reportatge periodístic immediat.”

Juan José Lozano és a Barcelona convidat per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. La seva pel·lícula Impunity es va presentar abans-d'ahir a la Filmoteca de Catalunya, amb la presència del director, i es tornarà a projectar avui a les 21.30 h. S'afegeix a l'àlbum de fotos del país explicant els processos judicials promoguts per la llei de justícia i pau, que promou que s'interroguin els integrants dels grups paramilitars i es dóna veu als familiars de les víctimes. Trenta anys de guerra han deixat desenes de milers de víctimes (fins i tot es parla de 200.000 morts), bona part de les quals són humils pagesos de les regions més pobres. Inicialment, el documental seguia algunes persones concretes. “Donàvem més espai a l'emoció, acompanyant les víctimes, i la llàgrima era més fàcil. Apel·làvem a la solidaritat de l'espectador davant una injustícia monstruosa.” Però després de la segona amenaça de mort que van rebre, aquest cop per correu electrònic a tot l'equip (fins i tot els productors suïssos), i dels entrebancs que van començar a trobar, van canviar el plantejament: “És la mateixa història, però explicada diferent, més àrida si vols, sense personatges on agafar-se, però també més rigorosa amb la història, més de muntatge que de gravació. Explica el que van ser els grups paramilitars i com van ser portades les audiències.”

Un dels testimonis més impactants del documental és el de H.H., un paramilitar penedit que ha explicat les massacres que van fer i les connexions entre aquests grups i el poder econòmic i polític de les regions on actuaven. Ara mateix està extradit als EUA, on només serà jutjat per narcotràfic, com els altres tretze caps paramilitars interrogats.

Un altre problema d'aquests processos és que el conflicte encara és viu. “És sa que es posi sobre la taula el tema i es treballi i s'avanci –diu Lozano–, però també és una arma de doble tall; tot això s'ha utilitzat a Colòmbia per desviar la mirada cap a una altra banda quan el conflicte no s'ha acabat: avui s'estan matant persones, es fa fora gent de casa seva... És fotut parlar de reconstrucció i veritat que hi ha una situació urgent i immediata que s'ha d'atacar.”

Demanar el màxim

Amb tot, Juan José Lozano defensa que Colòmbia té “una societat civil admirable i molt potent; potser exigim molt per aconseguir poc, però no és utòpic, no som ingenus, val la pena intentar-ho.” I conclou: “El problema és que a Colòmbia hi ha deu països en un, i hi ha gent de zones urbanes que continuen veient els camperols com a ciutadans de desena categoria. Fins que no hi hagi un respecte per aquestes persones i se les consideri com a iguals, no ens en sortirem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.