Pont entre el passat i el futur
La Biennal d'Arquitectura de Venècia mostrarà la tendència sòbria i austera de nou projectes catalanobalears
Respecte per l'entorn, confort i economia de recursos, trets de l'arquitectura catalana actual
La Casa Collage a Girona, la remodelació de La Se-ca, seu de l'Espai Escènic Brossa a Barcelona, o una llar d'infants a Pratdip són tres dels nou projectes arquitectònics seleccionats per exposar-se al pavelló de Catalunya i les Illes de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia. Els nou edificis han estat triats pels comissaris del pavelló, Jordi Badia i Fèlix Arranz, per formar part de la mostra col·lectiva Vogadors, una proposta que portarà a Venècia l'arquitectura jove catalana i balear que ha optat per una manera de fer que aposta per la senzillesa, la sobrietat, l'economia de mitjans, el respecte per l'entorn i la mirada cap a la tradició.
Tret diferencial
Sota el guiatge de l'Institut Ramon Llull (IRL), l'exposició Vogadors (títol que al·ludeix als remers que avancen cap endavant asseguts d'esquena) pretén donar a conèixer aquest tret, diguem-ne, diferencial de l'arquitectura catalana contemporània. Jordi Badia i Fèlix Arranz resumeixen en cinc punts les característiques d'aquesta “manera de fer” de molts arquitectes catalans: “Un arrelament en el lloc i l'entorn, el medi ambient i la memòria del lloc; ètica i proximitat, en el sentit que l'habitant i l'usuari se senti com més confortables millor en l'edifici; materialitat permeable amb un gust pel retorn als materials de la terra i el foc, inserint-se amb naturalitat en el seu lloc, amb una opció molt clara per l'obra vista; recerca i denúncia amb l'objectiu d'aconseguir edificis més confortables i econòmics;
i essència i tradició, amb plantejaments formals d'una gran economia de recursos, que descarnen l'edifici de qualsevol re-vestiment superflu”.
L'exposició veneciana, que es podrà veure del 29 d'agost al 25 de novembre, ha inclòs nou projectes actuals i ja acabats que s'ajusten perfectament a aquesta filosofia d'austeritat i bon gust. Hi trobem la Casa Collage de Girona, de Ramon Bosch i Bet Capdeferro, un edifici que ja va rebre recentment una menció en el prestigiós premi Mies van der Rohe; una casa a la localitat mallorquina de Bunyola, de Francisco Cifuentes; una llar d'infants a Pratdip, de Núria Salvadó i David Tapias; una casa a Múrcia, de Jaume Blancafort i Patricia Reus; la remodelació de La Seca a Barcelona, de Meritxell Inaraja; l'antiga fàbrica de Can Ribas de Palma inserida dins de l'espai urbà, de Jaime J. Ferrer; un centre esportiu a Jesús, d'Olga Felip i Josep Camps; l'ampliació de l'institut Josep Sureda a Palma, d'Aina Salvà i Alberto Sánchez, i l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, de David Sebastian i Gerard Puig.
Fotos i maquetes
Els projectes es mostraran a través d'una fotografia de gran format, maquetes i plànols i un objecte singular dissenyat expressament per cada un dels estudis d'arquitectura participants. A més dels nou projectes seleccionats, l'exposició inclourà també un pròleg de context amb una vintena d'edificis construïts en els últims deu anys amb la mateixa manera de fer. La visita al pavelló es tancarà amb una llista de 160 antecedents que il·lustren la tradició a la qual al·ludeixen els comissaris, amb obres de Jujol o Coderch, per exemple.
Com ja es va anunciar fa uns mesos, l'Institut Ramon Llull ha canviat la ubicació del pavelló català (fins ara al barri del Dorsoduro) per acostar-lo als Giardini i a l'Arsenale, on tindran lloc les mostres centrals de la Biennal. L'espai triat és un antic magatzem d'embarcacions, que, segons ha explicat el director adjunt del Ramon Llull, Àlex Susanna, serà també el nou pavelló català de la Biennal d'Art del 2013. El pressupost global del projecte serà de 350.000 euros.
El director del Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha remarcat que la participació catalana a la Biennal d'arquitectura “projecta a l'exterior, al mateix temps, les feines individuals dels joves estudis d'arquitectes i la marca col·lectiva”.
