Sense cultura

PORT. FRANC

jaume vidal

Família moderna

Es diu Projecte SIO ([email protected]). El formen una mare i dos fills que han tornat a viure junts per compartir casa i estudi. Són artistes i volen impulsar una nova relació amb el treball i el mercat

Hi ha dues coses que estan canviant molt en els darrers anys: la configuració familiar –els americans ja han fet un compendi de modalitats d'aquesta mena a l'excel·lent sitcom Modern family– i el món del mercat de l'art. Pel que fa al primer aspecte, els artistes Fina Oliver, Lautaro i Adriana Saavedra no serien un cas gaire excepcional: una mare i els seus dos fills. Però el que els singularitza és que s'han aplegat en un mateix pis després d'haver viscut cadascú pel seu compte. I ho han fet per realitzar individualment una activitat comuna: la creació artística. Cadascú té el seu estudi al pis de l'Eixample barceloní on viuen. Un habitatge/lloc de treball que també han volgut convertir en la seva galeria d'art. Mare i fills volen aprofitar sinergies per promocionar i comercialitzar la seva obra sense sortir de casa gràcies, d'una banda, a les noves tecnologies i, de l'altra, al fet de convertir el seu estudi/llar en un espai on rebre els possibles compradors, que anteriorment hauran fet efectiva una petita quota mensual. El valor afegit que tindran els col·leccionistes és el tracte directe i la possibilitat de poder contemplar el procés de treball dels artistes en directe.

Tots tres artistes tenen una naturalesa artística diferent. Fina Oliver (Reus, 1958. www.finaoliver.com) és escultora. Ha realitzat poètiques escultures de bronze, però actualment s'ha abocat a un singular treball tèxtil sobre tela que té un marcat contingut conceptual tot i el seu procés artesanal en què dibuixa amb agulla i fil. El seu fill gran, Lautaro (Barcelona, 1987. www.lautarosaavedra.info) és un escultor que tracta el classicisme des d'una òptica renovadora. Per la seva banda, Adriana Saavedra (Tarragona, 1990. www.adrianasaavedra.com) va començar com a fotògrafa artística però es va endinsar en el món de la pintura d'estil neopop.

“Combinem el treball i la vida familiar molt bé. Sovint cadascú fa la seva feina i en certs moments ens demanem consell i punts de vista els uns als altres, però la relació és molt madura..., es dilueix el vincle familiar”, explica la matriarca, que com a artista que comparteix espai amb altres creadors ha renunciat a exercir aquesta funció. No obstant això, comparteixen plegats els moments del dia en què es donen un respir a la feina. Per Lautaro el seu projecte pretén aconseguir “obrir un nou horitzó i canviar l'estil de treball”: “La crisi transforma la manera de veure les coses”, explica l'integrant del projecte SIO. Fina Oliver explica: “Aquesta idea tampoc és fer res de nou. En els tallers de pintura flamenca hi havia els pares i els fills; la diferència és que aquí no hi ha jerarquies, cadascú té el seu propi univers.” Tots tres lamenten la dinàmica de les galeries a Catalunya. “Han fet que la gent perdi l'interès. A Nova York sempre ets ben rebut a qualsevol sala”, explica Adriana Saavedra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.