Profund viatge pel temps

Mummenschanz (mummen significa ‘màscara' i schanz, ‘broma') fa quaranta anys que practica un teatre de manipulació d'objectes inquietant a les seves espatlles. Són una referència a Europa i, no se sap fins a quin punt, els seus grans elements han begut d'una tradició molt mediterrània. De fet, la companyia és hereva del Maig del 68, d'aquell ímpetu que, sobretot el jovent de l'època, s'havia compromès a canviar el vell sistema. A Catalunya, aquesta revolta arribaria amb la transició i amb la recuperació del carrer per als ciutadans. L'exemple més gràfic que s'utilitza sovint és la de la creació de la Fira de teatre al carrer de Tàrrega, (Fira de teatre, trifulgues i Xim Xim al carrer de Tàrrega, 1981, ideat per la companyia Comediants).El viatge que proposa aquest recull, doncs, és ben profund.

El públic es meravella en comprovar el joc d'aquests grans elements que s'inflen i es desinflen, es pleguen i es repleguen; es deformen contínuament convertint-se en diferents ànimes o objectes que respiren i personatges antiherois com la parella amb cara de paper de vàter o la discussió entre els dos companys de màscara de Blu-tack. Finalment, s'arriba al teatre negre, aquell en què la il·luminació juga a mostrar els elements quasi surrealistes amb un moviment constant: l'actor, sempre invisible, ara no hi cap dins del gran element. El treball ingent dels quatre components és metòdic. Com que no hi ha música (un tret distintiu), es busca el respirar i el riure del públic. Però això fa que la màgia caigui en una perillosa comercialitat.

Mummenschanz té un món comú del titellaire Jordi Bertran, de Joan Brossa, de l'espectacularitat de Joan Baixas. I, per fi, d'un dels enfilalls de la recuperació de la manipulació d'objectes a Catalunya: Harry Tozer. L'home pal recorda tant els que va construir aquest mestre de l'Institut del Teatre! Aquest viatge navega per les arrels del teatre modern europeu i també ressona la factoria de casa, sorprenentment.