Fredor i/o febre humana

El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) de Terrassa ha estat la capital del teatre de nous formats aquest cap de setmana gràcies a la voluntat del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa. Tot i que moltes de les 18 estrenes dels 30 títols del cartell podien donar un retrat del Sonimag escènic(noves fórmules per integrar la tecnologia a l'espectacle en viu), certament, les propostes de Portland de La Veronal, Epidèrmia, de Marcel·lí Antúnez o El pintor y la modelo de Roberto Martínez, de dissabte a la tarda, marquen diferents temperatures de la racionalitat humana. Des d'una fredor asèptica a la febre més inestable. El TNT necessita guanyar visibilitat si s'ha de jutjar per la qualitat i el risc de les peces.

La Veronal és cap de cartell al festival on vagi. I més si el dia anterior també ha estrenat El Conde de Torrefiel. Avui, són un parell de noms de les arts en viu contemporànies indispensables perquè teixeixen productes molt acabats amb elements aparentment dissociats. Com a Portland: trenquen el viatge llunàtic de Lali Ayguadé amb les reflexions d'un turista de creuer de primera classe. Si el somriure de la ballarina sembla sincer quan recupera l'equilibri aixecant un braç i enretirant el cap del monòlit d'escena, els de la tripulació són falsos i, ja es veurà, amenacen violència. La que Ayguadé reprèn navegant al costat de la bandera americana clavada a un satèl·lit: llavors, el so de la peça recorda matances en escoles, a víctimes innocents i un món equívoc. Com el dels cambrers de la tripulació que, per ara, només la gana fa que no ataquin la clientela.

I Roberto Martínez? Preciós treball artístic, tot i la seva dansa de nul equilibri i netedat. Però un joc pictòric, que es tapa i es clou amb un autoretrat. I la instal·lació de Marcel·lí Antúnez es desplega a partir del seu imaginari plàstic amb uns cossos, de sexualitat magnificada i amb la dèria de la supervivència com a primera labor. Febre artística interactiva.