‘Aluminisound'

Camut Band aspira a presentar un espectacle que tingui tan èxit com La vida és ritme, del qual van aconseguir fer un miler de funcions arreu del món. Aquest divendres (21h), al Teatre de Salt estrenen Sonoritats, un viatge “llaminer i relliscós”, en paraules del cantant Jordi Grifell, que introdueix efectes sonors virtuals al claqué. El treball també ha permès que busquin un nou cromatisme musical fent picar les claquetes de les seves sabates amb estructures de ferro, d'alumini i d'acer inoxidable, una nova sonoritat extreta amb material físic. Amb més de 20 anys sent la referència a Barcelona, han creat l'Aluminisound!

D'entre els invents que aportaran noves sonoritats (que també ajuden a crear escenes i són inspiradores) hi ha la d'una mena de guitarra construïda amb un llistó i unes cordes o un passadís de gespa artificial que, degudament sonoritzat, permet transformar les passes en una arrossegada que sona igual que el claqué sobre sorra. La diferència és que, en comptes d'estar tancat en el petit espai, ara facilita el moviment. El so es transforma en aigua, posteriorment, gràcies a la tecnologia, un viatge inabastable que han provat de controlar perquè s'hi sentin còmodes tant els 9 intèrprets com el mateix públic.

En aquest espectacle, Toni Español balla i toca la bateria i Lluís Méndez balla i toca el piano. A l'equip creatiu de la Camut (integrat també per Rafael Méndez i Guillem Alonso) s'hi han d'afegir ara el coreògraf i ballarí Sharon Lavi i Grifell. Lavi, israelià que fa 12 anys va traslladar-se a Barcelona per treballar amb la Camut Band, és l'ànima de Tapeplas. Lavi reivindica la possibilitat de mostrar un llenguatge nou amb el claqué, que encara està encadenat a la visió clàssica de Fred Astaire i el blanc i negre. Lavi està convençut que és un llenguatge artístic versàtil que permet mostrar diferents sensacions, més enllà de l'espectacularitat i l'optimisme de les coreografies trepidants.

Sonoritats també preveu una temporada nadalenca al Mercat de les Flors: el 24 de desembre al 4 de gener. Esperen repetir l'èxit d'Epic de la companyia Tapeplas, el Nadal del 2009. El muntatge fuig d'una dramatúrgia. Ni tan sols les cançons, que interpreta Grifell, parteixen d'una lletra per evocar alguna història. Ell assumeix el repte de voler transmetre una emoció sense l'eficàcia dels mots. Sí que busca la connexió amb el públic i, per sobre de tot, disfrutar ballant “és el que li agrada més al públic”, diu Español.