La fi de la glaciació

Alicia Kopf (Girona, 1982) va irrompre en el panorama artístic català amb el projecte Maneres de (no) entrar a casa, que tractava el tema de la dificultat de trobar habitatge. En els últims cinc anys, Kopf (pseudònim d'Imma Ávalos) s'ha endinsat en un segon projecte, una “glaciació personal”, sobre l'exploració i viatges al Pol Nord, que com ja va passar en el seu primer projecte, ha suposat una àmplia investigació documental, una exposició (a la Joan Prats el 2013) i un llibre, que fa de colofó de tot el projecte. En aquest últim cas, Kopf ha fet un pas qualitatiu en el text i s'ha endinsat en un territori d'exploració literària molt més clar, que ha donat com a resultat la novel·la Germà de gel, guanyadora del premi Documenta 2015.

Publicada per Altra Editorial, Germà de gel és, en paraules de la seva autora, “una novel·la d'autoficció i de formació en la qual exploro els meus orígens, familiars i artístics”. Estructurat com un mosaic en forma de joc de nines russes i amb la inclusió de dibuixos i fotografies que ja s'havien exposat a la Joan Prats, el llibre fuig de l'estructura lineal i de l'autoria omniscient per construir un relat poètic de “descobriment personal”. És cert que els elements autobiogràfics són la base del llibre però Kopf insisteix en la construcció literària de la seva obra i sobretot en el seu interès de “crear intriga en el lector”. “Tinc un gran respecte per la literatura i em preocupava especialment com atrapar el lector sense un argument convencional. Ho fan S.G. Sebald i Enrique Vila-Matas, que no creen una literatura de trames. Per mi el més interessant de la literatura i el cinema no és tant la successió d'esdeveniments com la veu narrativa”, afirma l'autora gironina. No per casualitat, Kopf confessa que el seu objectiu és la literatura: “L'art, per mi, és una eina d'investigació per trobar la veu literària.” A Germà de gel, hi trobem un material heterogeni que es va intercalant: els elements pròpiament històricodocumentals de la investigació sobre l'exploració del Pol Nord i la història personal de l'autora, que culmina amb la narració del seu primer contacte amb el gel àrtic en un viatge a Islàndia. Un dels elements autobiogràfics principals de la novel·la és el germà autista de la protagonista, qui és a qui es refereix el títol del llibre. Kopf s'ha acostat al tema de l'autisme des del punt de vista de les conseqüències que té aquest trastorn en els germans, un tema que no s'ha tractat gaire. “En general, dissenteixo bastant de les aproximacions que s'han fet des de la ficció al tema de l'autisme. En pel·lícules com ara Forrest Gump, o Rain Man, la discapacitat hi és tractada d'una manera optimista. Una actitud necessària i no victimista, però s'oblida de fer entendre que la dependència és també un pes”.