cultura

FRANCESC CULLERÉ

PROFESSOR I POETA, GUANYADOR DEL PREMI JOAN PERUCHO

“Màrius Torres és el poeta de l'esperança lúcida”

Francesc Culleré va guanyar el premi Joan Perucho amb un poemari construït a partir d'evocacions sobre la vida, la poesia i els indrets de Màrius Torres

És el seu tercer poemari, i l'ha elaborat a partir dels passatges de la vida de Torres recopilats per Margarida Prats i visitant els espais on l'autor lleidatà va deixar empremta

Docent i poeta.
Francesc Culleré va néixer a Belianes i actualment viu amb la seva família a Balaguer, on és mestre de primària. Aquest és el seu tercer poemari publicat i segons reconeix ell mateix el més madur formalment i de contingut. El premi Joan Perucho li ha fet fer un gran salt en la seva trajectòria com a escriptor. Un dels seus objectius és endinsar-se ara en els haikus, versos de brevetat i intensitat en què la natura i la terra, un dels seus temes principals, tenen un paper destacat.
Seguir l'estètica de Màrius Torres, que és impressionant,
m'ha fet madurar com a poeta

Francesc Culleré (Belianes, Urgell, 1967) ha aconseguit el premi Joan Perucho amb el poemari Màrius Torres, més enllà del demà, editat per Meteora. És
el seu tercer poemari publicat
i suposa un gir en la seva obra, així com una lectura nova, innovadora, de l'obra i la vida de Màrius Torres, convertint en poemes passatges i episodis de la vida de Torres. L'obra l'ha prologat Jordi Pàmies i els poemes són evocacions personals de Culleré a partir de seguir els passos del poeta, visitant els seus espais i seguint el fil del dietari escrit per Margarida Prats Màrius Torres, del poeta al lector (Pagès).

D'on sorgeix aquesta obra?
Vaig fer una immersió en la vida i obra de Màrius Torres. La idea va sorgir el 2009, l'any anterior al del centenari del poeta. El centenari em va anar molt bé, sabia que es farien molts actes i que podria anar resseguint tots els actes i indrets relacionats amb ell. Abans, havia conegut Margarida Prats durant uns cursets per al professorat de
la Noguera, i ella és una de les grans estudioses de la vida i l'obra de Màrius Torres. Màrius Torres: del poeta al lector és la font d'inspiració del recull dels poemes. Margarida relata fragments de vida, de dies concrets de Màrius Torres. Jo, el que he fet, és convertir-los en material poètic.
Vostè s'ha posat en la pell de Màrius Torres, ha revisitat la seva vida?
Hi he fet una immersió. He anat on ell va anar i on va deixar empremta. I els espais em van captivar molt. Vaig recórrer amb Margarida Prats i Salvador Escudé tots els indrets de Lleida. També Sant Quirze Safaja, el poble on està enterrat, el sanatori de Puig d'Olena, on va passar els darrers anys de la seva vida, i el mas Blanc, al costat del sanatori, on ell, quan estava consumit per la malaltia i necessitava airejar-se del centre, feia algunes estades.
Els poemes són seus, però hi plana la poesia de Màrius Torres.
Són poemes meus, personals, a partir de les evocacions dels llocs visitats, però intento posar-hi elements i pistes que suggereixen les preferències del mateix Màrius Torres. A ell li agradaven molt les ombres, la música... Per exemple, ell era un gran melòman, Bach era el seu preferit i evidentment havia de sortir. També la natura, cosa que de fet coincideix plenament amb la meva poesia: vinc de pagès i tot el que és el tema de la terra, de la natura, de la pagesia, són elements bàsics en la meva poesia, i havia de buscar aquest aiguabarreig amb la figura de Màrius Torres.
Després del centenari, la figura de Màrius Torres ja és la d'un poeta nacional, o encara cal treballar la seva difusió més enllà de Ponent?
Jo crec que aquest tema encara s'ha de treballar. Ell va dir que li agradaria ser un poeta llegit el dia de demà. Ho ha aconseguit, però se'l pot valorar encara més. Ell n'era conscient, d'aquesta transcendència, era el seu objectiu. Va estudiar medicina i va exercir un any, just abans de posar-se malalt, i al final de la vida va dir que potser sí que havia valgut la pena i havia estat més útil ser un poeta líric que no pas un metge militaritzat. Malgrat les renúncies i vicissituds que va haver de viure, va ser el gran mestre de l'esperança lúdica. Va saber fer el pas del dolor a la joia a través de la poesia. I això és el que ha fet que la seva poesia tingui un valor universal.
Que la seva obra sigui la font d'inspiració d'una altra, vuitanta anys després, n'és la prova.
Sí, i si contribueix a difondre més la seva obra, encara millor. La seva poesia va molt més enllà de les experiències personals. Molta gent tendeix a escriure com si fes dietaris personals, i
jo crec que els poetes haurien d'escriure sempre pensant en un receptor universal.
El llibre l'ha canviat?
La influència és inevitable. I seguir l'estètica de Torres, que és impressionant, ha fet que jo madurés com a poeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda