“He tret el Facebook del mòbil”

Primer va ser una mica de sorpresa perquè amb el nom aquest em pensava que era una broma; no el coneixia, fa quinze anys que no visc a Catalunya, ara mateix soc a Madrid, i estic una mica fora del circuit aquest. Però vaig acceptar-lo per dos motius: primer, perquè tota la gent que hi treballa ho fa des del punt de vista del voluntariat, i segon, perquè premia l’enginyeria, la part de tecnologia digital i la comunicació, que són coses en què a Catalunya som forts però que sempre estan totalment a darrere. És a dir, quan hi ha un problema el solucionen els enginyers, no el soluciona mai un advocat o un economista. Això és políticament incorrecte dir-ho, però a mi un directiu em va dir: “Mira, Andreu, quan tu vulguis que una cosa es faci, tu, com a president, no ho decideixes, poses un grup d’enginyers que facin la proposta al consell i allò es farà. Si tu no vols que es faci, dona aquell projecte a un grup d’advocats, i aquell projecte no es farà i tu no et mulles.” Això és una dissertació molt clara del nostre món.

Estic posant en marxa un projecte amb la gent del Vall d’Hebron... El meu germà va morir ara fa tres anys de càncer i li vaig prometre que canviaria la història de la recerca contra el càncer. Imagina que vas a Mart i mires la Terra; hi veuràs 200 laboratoris i centres de recerca, molts mediocres i tots amb falta de recursos, que fan coses en paral·lel sense comunicar-se. Llavors, els metges, amb els seus deu minutets per pacient, no ho arreglaran. El càncer l’arreglarem els enginyers i això és Cancer Warriors, un projecte, un exèrcit que estic posant en marxa. El càncer és un problema, és el problema diria jo. Cancer Warriors, els guerrers contra el càncer, que no necessàriament han de ser metges, però són gent que poden fer coses i tenen ganes d’anar contra el càncer. Posarem eines potents a disposició d’una missió humana. Ja som 200 i jo el que sé fer molt bé és connectar la gent... Doncs ara m’han fitxat al Vall d’Hebron i els ajudo en la transformació digital.

Ja era hora. Per fi, la gent comença a ser conscient del gran problema, que és que t’espia tothom. Jo ja fa un any que vaig treure Facebook del mòbil perquè és que fins i tot saben l’hora que te’n vas a dormir, les hores que dorms... Hi ha un problema de la privacitat bestial, i l’administració pública fa dècades que falla en protegir el ciutadà de forma efectiva.

Una de les coses clau és treure Facebook del mòbil i fer servir el Facebook només a través de l’ordinador, però què passa amb tota aquesta gent que ha descobert internet a través del mòbil? És un problema. Acabaré la conferència dient que com a ciutadans som bastant il·lusos i que som els primitius d’una civilització desconeguda perquè els que vinguin després es riuran del que fem nosaltres ara.

Parlaré de salut, de nanotecnologies, de –per exemple– com reduir la temperatura en una casa sota terrat a través d’unes nanopartícules que fan d’escut tèrmic i que és el que posen a la panxa dels coets quan tornen a l’atmosfera. Com aconseguir que baixi la temperatura dotze graus sense els aparells d’aire condicionat... Parlaré també de futur i de coses que faran quedar amb la boca oberta. Disfrutaré i faré disfrutar. En resum, és visualitzar les persones que fan coses respecte a les persones que diuen coses. Això també ho lligo amb el nou llibre que he tret, Tecnología para andar por casa, que està fet per a mestressos i mestresses de casa. Són solucions que a mi em funcionen i que comparteixo en el llibre. És com un llibre de cuina i ara, per Sant Jordi, en trauré la tercera edició, després que la primera s’hagi exhaurit en 45 dies. Si fas el que jo dic al llibre, baixarà un 30% l’electricitat a casa. També hi ha respostes a preguntes com ara com carregar el mòbil al doble de velocitat quan s’està a punt de marxar de casa... Petits trucs que no expliquen enlloc, com ara en una televisió vella, de tres o quatre anys, quina targeta s’hi pot posar per poder veure el YouTube... És el resum de la solució dels problemes que m’he plantejat durant anys.