Catalunya sospesa tornar als mercats el 2020 amb una emissió de bons verds
La Generalitat estudia la possibilitat de tornar als mercats a partir del 2020 a través d’una emissió de ‘bons verds’ que permeti finançar infraestructures vinculades a la mobilitat sostenible.
Si més no, així ho ha avançat el vicepresident del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, per a qui el retorn de Catalunya als mercats financers vindrà condicionat per dos factors: el compliment dels objectius pressupostaris i la capacitat de la Generalitat d’augmentar el seu nivell d’ingressos ordinaris.
“Aquests són els dos paràmetres que ens haurien de permetre una revisió del deute en positiu”, assenyala Aragonès.
Encara que l’objectiu de la Generalitat és llançar aquesta emissió de ‘bons verds’ l’any vinent, el conseller subratlla que el Govern no té un calendari “preestablert”, ja que es requereix “seguir amb el compliment dels objectius fiscals”.
Els plans de la Generalitat, doncs, passen per un “acord polític” previ amb el Govern espanyol, al qual Aragonès demana que flexibilitzi el marge de dèficit, perquè el 2020 sigui superior al 0% previst.
A més, és el Govern el que autoritza en darrera instància les emissions de deute a més d’un any que vulgui realitzar qualsevol comunitat, “estigui en el FLA (Fondo de Liquiditat Autonòmic) o no, hagi complert els objectius de dèficit o no”, recorda el conseller.
Els anomenat ‘bons verds’ són un tipus de deute que poden emetre institucions públiques i privades i, a diferència d’altres instruments de crèdit, els fons es destinen al finançament de projectes sostenibles i socialment responsables.
“Tenim l’oportunitat de fer-ho, ja que al mercat hi ha diners disponible en l’àmbit dels bons verds. El finançament vinculat als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) és una pràctica que està cada vegada més estesa entre els inversors”, remarca el titular d’Economia i Hisenda de Catalunya.
Els plans de la Generalitat passen per destinar els fons obtinguts en aquesta futura emissió -amb un import encara per concretar- al finançament de determinades infraestructures vinculades amb el transport net.
“És una oportunitat que tenim i que podríem aprofitar si hi ha aquest acord polític amb l’Estat”, incideix Aragonès, que recorda que altres comunitats com Madrid i alguns governs estrangers han realitzat ja emissions de ‘bons verds’.
En el cas de Catalunya, la construcció de la línia 9 del Metro de Barcelona no seria una infraestructura a finançar mitjançant aquest sistema, ja que hi ha la possibilitat de fer-ho a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI). “Però hi ha altres necessitats en l’àmbit del transport públic que podria finançar-se amb aquesta emissió”, precisa el conseller.
El mes de febrer passat, la Comunitat de Madrid, la primera institució pública espanyola a apostar per aquesta modalitat d’emissions, va realitzar una col·locació de bons sostenibles de 1.250 milions d’euros -la cinquena d’aquest tipus- després d’obtenir l’aprovació del Consell de Ministres.
També les grans empreses espanyoles s’han apuntat a aquest mercat els últims anys, entre les quals destaquen multinacionals de diversos sectors, com l’energètica Iberdrola, el banc BBVA, la constructora ACS o el gestor d’infraestructures Adif.
La Generalitat va abandonar a principi d’aquest any el Fondo de Liquiditat Autonòmic (FLA) per finançar-se a través del Fondo de Facilitat Financera (FFF), un altre mecanisme de liquiditat habilitat per l’Estat.
El Govern va decidir renunciar a aquest mecanisme de liquiditat i recórrer a un altre similar, encara que una mica més flexible, al que es poden acollir les comunitats que compleixen amb una sèrie de requisits, com és el Fondo de Facilitat Financera.
La voluntat del Govern era recórrer a l’FFF com a pas previ perquè Catalunya pugui tornar a finançar-se en els mercats, una cosa que preveu fer a partir de l’any vinent.
